El públic no s’ha d’entendre com un receptor passiu,
sinó com un narrador actiu…
el públic es comporta també com un mediador.

Oriol Fontdevila, Curador i Investigador

Aquesta proposta  és la memòria del projecte  educatiu Cartografies de memòries. Projecte PODCAST.

El projecte forma part del programa que el MhiC va organitzar durant la tardor del 2021 amb un grup de joves migrants, residents d’un centre d’acollida a Catalunya.

L’objectiu del projecte, que forma part de les propostes que es presenten a la comissió de museus i salut del Dep.  Cultura de la Generalitat, és fer d’altaveu pels joves immigrants no acompanyats.

En aquest cas, ells son el  públic narrador , visiten el museu, coneixen la història de les migracions internes del s.XX dins del Sevillano, i aporten , a l’Espai Migrar,  les seves pròpies veus i testimonis. Ells son els protagonistes i els autors del relat del museu.

La proposta s’ha organitzat a partir de trobades setmanals entre  els mesos de setembre i desembre 2021. Han estat  organitzades pel MhiC en col·laboració amb GediMedia, productora de programes audiovisuals. S’han portat a terme tallers i dinàmiques de gravació i disseny de programes del podcast. L’equip tècnic del centre de residència de Gedi Coop. va acollir part de les sessions al seu propi espai i es va desplaçar per assistir a les sessions al museu.

Les persones que hem participat, hem alçat la veu per explicar qui som i hem creat un podcast.

A continuació, presentem el procés i les parades d’aquest projecte educatiu perquè ens pugueu acompanyar en el viatge.

Ens presentem

Ens presentem. Qui som i què ens agrada. Escoltem la ràdio? Quins canals i programes?

El micro tenen: Badr, Abdelkader, Sidy, Abderrazzak, Toumany, Ibrahim, Yassine, Pablo, Anna, Elena, Norman.

Què farem al projecte?

Coneixerem el museu d’història de la immigració de Catalunya i les històries que acull dins del vagó del Sevillano.

Amb el podcast intentarem donar el nostre propi testimoni, aprenent a parlar davant d’un micròfon i alçar la veu per explicar tot allò que volem compartir de la nostra experiència vital.










Aquesta va ser la primera de les sis trobades que farem en total, fins a finals de Novembre.
Comencem…

Coneixem el MhiC

Avui som al Museu d’història de la immigració de Catalunya. Visitem l’exposició permanent del museu i els nois fotografien el que més els crida l’atenció. Les fotografies seran un record però també una eina per posar paraules pròpies en allò més significatiu, i allò més proper.

A partir del mural del tren ens apropem a la historia d’un dels seus protagonistes, el Paco. Va arribar a Catalunya el segle passat, viatjant amb el Sevillano. Venia d’una altra província d’Espanya, probablement, però no necessàriament, d’un entorn rural. És el primer de la seva família a marxar, per buscar feina i per refugiar-se a l’anonimat de la ciutat, un luxe en temps de repressió, com eren els anys després de la Guerra Civil espanyola. El viatge amb el tren és llarg, i l’arribada és l’inici d’un procés d’assentament que durarà anys i acabarà amb la transformació de la pròpia ciutat.

Qui es considerava immigrant al s.XX? Quines dificultats i injustícies va patir el Paco? Què és una dictadura?

Què va significar pel territori aquesta dinàmica migratòria i com és avui la gent que va fer aquest viatge fa més de mig segle?

Entrem al Sevillano…












La segona parada és l’Espai Migrar. L’espai de les fronteres del s.XXI.

Fronteres de tot tipus: administratives, físiques, urbanes, fronteres obertes i fronteres tancades. Perquè hi ha fronteres tant diferents?


El recorregut acaba a la sala de l’Espai Migrar on tornarem vàries vegades durant el programa.

Parlem sobre allò que ens envolta

Un primer exercici d’expressió és el de la descripció. Descrivim allò que ens envolta al dia a dia, la nostra casa, el que ens agrada, la gent que conviu amb nosaltres, el que ens agrada cuidar.

Amb la càmera a la mà

Per fer-ho, posem paraules en les imatges. Per recollir aquestes imatges, hem repartit als nois del programa unes càmeres amb film perquè cadascú fotografies durant una setmana el que volia compartir i el que volia guardar per si mateix.

Les fotografies una vegada revelades, s’han repartit als seus autors perquè les presentin a la resta del grup.








És l’entorn diari, els espais, les persones i els animals el que ha sortit d’aquesta dinàmica.

Compartim el nostre testimoni

Les darreres sessions s’han dedicat a exercissis al voltant del procés de compartir el propi procés migratori, de deixar el que es defineix com a testimoni.

Hem treballat aquest eix a través de la tècnica de les entrevistes canviant de rols entre entrevistadors i entrevistats.

Hem fet preguntes i hem respòs a les preguntes que ens han fet, les que volíem. Ens hem preguntat què és el que vull compartir i com el comparteixo.

MIgrar
Comunicar
Viure










CRÈDITS

Cartografies de memòries. Projecte PODCAST

Tercera edició del cicle de programes educatius de Només d’anada.

Un projecte de:
Museu de la història de la immigració de Catalunya de Sant Adrià del Besós

Coordinació del projecte educatiu:
Elena Ananiadou – MhiC
Carles Jódar, Norman López – GediMedia
Paco de Haro, Anna Gámez – GEDI Coop. De iniciativa Social

Amb la col·laboració de:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei de Museus
GEDI Cooperativa de iniciativa Social

Direcció del projecte:
Imma Boj – Directora del MhiC

MhiC logo



Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on email