Butaca forada amb tela de cotó de color vermell, suports de fusta i braços amples.
“Em dic Karim Joutet. Sóc francès. Vaig néixer l’any 1987, en un poble que es diu Fécamp, a Normadia. Vaig deixar el meu poble als 18 anys per estudiar a París. Allà vaig passar les oposicions per ser professor d’espanyol i vaig treballar durant 3 anys. Vaig arribar a Barcelona fa un any per acabar el meu doctorat, com a membre de la Casa de Velázquez (Escola Francesa a Espanya). Estudio la representació de la immigració espanyola a Catalunya. Ja coneixia Barcelona. Hi havia realitzat un Erasmus a aquesta magnífica ciutat. També sóc l’autor d’un bloc que es diu “Catalan pas à pas – Astuces et conseils d’1 prof” (Català pas a pas – Trucs i consells d’un profe).
Em vaig venir a Catalunya fa més d’un any. Amb objectius a curt termini, però sabent que… era probable que mai tornés a viure al meu país.
Em vaig poder mudar amb els meus mobles. Sé que hagués pogut deixar-los a França, excepte un, una butaca. Una butaca una mica lletja, antiga, que caldria reformar i que es trobava abans a casa de la meva besàvia, on anàvem a estiuejar. Quan érem nens, discutíem molt amb els meus germans per saber qui podia seure-hi. Ens semblava enorme. Ara, ja no em sento en aquesta butaca amb la mirada crèdula del nen que era. Però sí conservo la sensació de benestar i protecció que em proporcionava. Sempre intentaré conservar aquesta butaca. És com si hagués portat amb mi un tros del meu país, un lloc en el meu saló en el qual puc viatjar al meu Normandia nativa i sentir-me com a casa. Em permet estar a prop de la meva família i dels meus amics, tot i la distància. Recordar d’ells i del lloc que em va veure néixer, que seguiré trobant a faltar. Una manera de no oblidar d’on vinc, quan no sempre sé a on vaig.”
De Fécamp a Barcelona
