El barri de Verdum

“Al 1962 jo estava estudiant Enginyeria Tècnica a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. En aquell moment es va crear un grup d’estudiants que fèiem un projecte de desenvolupament urbanístic al barri de Verdum de Barcelona. La nostra feina era únicament crear un projecte per a la millora d’infraestructures del barri, que havia crescut a cops d’autoconstrucció, amb l’arribada massiva de persones migrades de la resta de l’estat les dècades anteriors. Els habitatges eren precaris i tot i que alguns havien comptat amb materials d’una certa qualitat, comparat amb altres barris d’autoconstrucció de Barcelona, la zona no tenia cap ordenació urbanística i no hi havia canalització d’aigua i llum.

Els veïns reivindicaven aquelles millores perquè, si no ho aconseguien, en qualsevol moment podien enderrocar el barri. Això ja havia passat en altres zones d’habitatge precari de la ciutat.Un cop acabat el projecte, vàrem aconseguir, mitjançant algunes empreses de construcció, materials econòmics, i la mà d’obra depenia únicament dels veïns.

Cada cap de setmana tots els veïns, homes, dones i nens, estaven implicats en l’obra i dedicaven tot el seu temps lliure a construir el seu barri. Tota la població del barri hi estava abocada. Era un treball dur, però l’autoorganització funcionava: dones encarregades de la intendència, nens jugant i treballant alhora… Tothom implicat i esforçat. El barri encara existeix, això sí, més modern i millor equipat, però encara moltes de les cases que es van construir en aquella situació segueixen dempeus.”