Maleta de cartó blau, amb les cantoneres grises. Tancaments i agafadors metàl·lics i envoltada d’una corda de cànem.
“La inauguració del Museu l’any 2004 va ser multitudinària. El president Pasqual Maragall, diversos consellers i alcaldes metropolitans, i centenars de veïns i ciutadans ens varen acompanyar aquell matí de tardor. El relat del MhiC es va iniciar amb la seva primera exposició, “D’immigrants a ciutadans” comissariat per l’historiador de la UAB Martí Marín i coproduïda pel MhiC i la Diputació de Barcelona. I amb dos emotius testimonis de veïns de Sant Adrià: Amal Alaui, una jove magrebina acabada de arribar a la ciutat, i Bienvenido Hoyos, el carter del poble que havia fet el viatge, com tants altres, el 1950 des d’Albacete. Tots dos ens van explicar el seu procés migratori, tan semblant i tan diferent alhora. En acabar l’acte inaugural el museu va tancar les seves portes. Però els museus tenen, com la majoria d’eines de cultura, la capacitat d’actuar més enllà de l’horari i l’acció pública i el MhiC no pot ser diferent: aquella nit algú va saltar la reixa del jardí del museu i va dipositar a la seva porta una maleta negra de catró desballestada. Una maleta sense història però amb totes les històries del món a dins, aparentment buida però disposada que aquell dilluns a les 08:00 del matí les persones que “estrenàvem” ofici al museu de la immigració l’omplíssim d’un equipatge capaç d’explicar La història(es) de la immigració de Catalunya… “en ello estamos…”.
