Mocador se seda amb dibuixos de naturalesa pintats a mà.
“Sóc xinés, vaig néixer a la província de Zhejiang, és una zona amb molta emigració cap a Occident. Vaig arribar l’any 1998 amb els meus pares. Jo era petit, tenia només 3 anys. Un cosí del meu pare havia muntat una empresa a Santa Coloma i vàrem venir a treballar. Al principi els meus pares sempre deien que en uns anys tornaríem a viure a Xina. Jo vaig anar a l’escola i després a l’institut i també ara a la Universitat. Sempre he estudiat amb molts nens i nenes de Xina perquè al meu barri hi ha una gran població assentada ja de forma definitiva. També els meus pares pensen que ja no tornaran. S’han acostumat a la vida d’aquí. Viure amb un barri on hi ha molta població del nostre origen els va ajudar molt quan van arribar. La xarxa social és un bon suport amb la llengua, amb els costums i amb el ritme de la nova cultura on vivim.
A casa, els meus pares mantenen algunes de les tradicions xineses com el menjar. A Santa Coloma és fàcil trobar ingredients i productes importats de Xina, així que ha estat fàcil per nosaltres. Ells practiquen des de fa uns anys la religió budista, m’han educat amb els principis del budisme. També vaig aprendre de petit a escriure i llegir xino mandarí amb el català i el castellà.
Crec que l’origen no és determinant en les conductes de les persones però sí que hi ha aspectes de les cultures d’origen i de l’educació que rebem que marquen alguns trets del caràcter. A mi m’agrada molt pintar seda. De petit la mare treballava en una empresa d’importació, i a les caixes d’alguns productes tèxtils hi havia petits retalls de seda de colors. Un dia, l’avi d’un amic meu, també xinés, ens va ensenyar a pintar la seda amb tinta.
És curiós, estudio telecomunicacions a la universitat, passo la major part del dia davant de pantalles d’ordinador, però una de les millors formes de relaxar-me i donar-li sortida als meus problemes és quan agafo un tros de roba y començo a pintar. No ho faig bé, ni sóc artista. Només crec que dins meu hi ha una part encara arrelada a l’espai d’origen que em parla des del pinzell.”
De Zhejiang a Barcelona
