Complement de costura, un ou de fusta que serveix per a sargir roba i molt sovint, mitjons.
“L’any 57 vaig arribar a Barcelona. Venia d’una aldea al costat de Monforte de Lemos en Lugo y tenia 16 anys.
Vaig venir amb una germana més gran, però ella en arribar a Barcelona ja tenia feina d’interna a una casa així que em va deixar a una pensió perquè jo em busqués la vida… imagina… Jo era una criatura que gairebé no sabia ni llegir… Però em vaig espavilar: al mateix carrer on estava la pensió hi havia una merceria i em vaig presentar amb el meu ou de sargir mitjons oferint-me per fer arreglos. Els amos em van veure tan desemparada que em donaven petits encàrrecs alguns dies per anar tirant i poder pagar la pensió.
Feia alguna cosa de costura a la mateixa merceria i després ja em deixaven atendre al públic i anar a fer encàrrecs. De mica en mica vaig començar a parlar en català i a espavilar-me amb la clientela, tinc facilitat per aprendre les llengües i era tan jove… Allà a la merceria vaig conèixer al meu marit, ell treballava a prop, al mercat de Gràcia, i cada dia passava una estoneta amb una excusa o un altre fins que al final vàrem començar a anar al cine i a passejar… i fins ara…
Bé, la vida ha estat treballar i treballar, primer a la merceria i després quan ens vam casar vàrem agafar el traspàs d’una parada al mercat. Però tot i l’esforç hem tingut una bona vida i ara ja estem jubilats i fem moltes coses. No podia imaginar, quan vaig posar les quatre coses que tenia a dins la maleta de cartó que l’ou de sargir mitjons seria tan important per mi.”
De Montfort de Lemos a Barcelona
