INFORMACIÓ:
Interconfusió és una nova mirada artística a la diversitat, que neix per vertebrar i interconnectar l’obra de diferents artistes amb una mirada comuna ales diversitats: confusió.
#interconfusio
Als nostres diccionaris existeixen termes que han estat condemnats a suportar una carga semàntica negativa, un d’aquests termes és: confusió. Aquest terme adquireix a la nostra contemporaneïtat un valor molt significatiu que fa que ens fixem en ell. Les noves tecnologies i el vertigen que aquestes incorporen fan, gairebé impossible, que podem aprehendre tot el que fins a les nostres oïdes arriben. El vertigen produït i la inèrcia que aquest comporta, ens impedeix valorar amb exactitud què se’ns proposa. Ens sentim incapaces de donar solució a tanta informació. En aquests estat de coses, la classe política, en la seva manifestació més sofista, es a dir, des del seu costat més entabanador, més xarlatà, utilitza el terme i ho llança. Del que es tracta és d’escampar la confusió, moneda de canvi que és utilitzada, arbitràriament, en funció de uns interessos. El polítics ha sabut utilitzar la confusió per fugir d’estudi “escurrir el bulto”, mentre, els artistes no han percebut la capacitat suggestiva d’aquesta veu, de aquest term.
L’artista viu i es retroalimenta en, i de la confusió. Les seves produccions neixen de un caos i es dirigeixen com, bola de neu, fins un altre caos, fins una altra confusió universal que comporta evolució personal, veu personal i examen pormenoritzat de la realitat. Existeix dons, la participació del altra. Però, Què és el que fa l’artista per l’exterior? Cóm i de què manera l’artista suma a la seva veu la veu del exterior, cóm resta integrada dins la seva nominalitat? Cóm sostenir la confusió devinguda de totes aquestes qüestions? Cóm, a la fi, viure en confusió?
RAFAEL ROMERO (Badalona, 1967)
‘TIGES PRESTADES’
Aquest artista és una de les veus, un dels set artistes que presenten obra en aquesta primera convocatòria de ‘INTERCONFUSIÓ’. Allò que ens presenta és una multitud, una multitud en confusió que es resol amb fluïdesa mitjançant l’enriquiment que aporten els matisos .
Ocells aposentats en tiges que donen relativa perdurabilitat a una estància, a una contingència. Tiges que necessariament, voluntàriament seran, en breu, compartides per altres aus.
Rafael Romero compta en el seu haver amb un dilatat currículum, quan ens detenim en ell, la seva trajectòria ens hi apareix com una multitud dintre de la unitat. Observem freqüències, trànsits resolts i irresolts que s’instal·len en la incertesa, en una afavoridora confusió que es fa apropar-nos al abisme per tantejar-lo i després avançar. Multitud de casa en casa, de tija en tija, de oïda a oïda. Vols, a vegades, alt i lluminós i, a vegades, vol ras íntim, contrariat i contrari, sempre crític.
Juanjo Oliva Gallardo (Comissari)
INAUGURACIÓ: 21 DE MAIG A LES 19:30H
Dins de la programació de la Nit dels Museus
