INFORMACIÓ:
“T’escriuré”. Aquesta ha estat, sovint de sempre, la darrera frase d’un comiat. Una manera de dir que els fils entre les persones no quedaven tallats ni trencats. Ho va ser sobretot en un temps, al voltant de la guerra, de moltes separacions forçades: el front, la presó, l’exili… Però hi havia les cartes que anaven i venien. Les cartes són –encara ara, que se n’escriuen menys- les més grans dipositàries de la intimitat, de la confidència, de la informació, de l’enyor, del temor, de l’esperança… Tot i que sovint s’havien d’escriure llavors entre línies perquè se sabia que hi hauria les mirades indiscrets de l’espionatge o de la censura. Les cartes expliquen grans històries. Històries de veritat. I les cartes, totes les cartes, les cartes de tothom, són l’arxiu més gran de la memòria.
L’exposició s’estructura en cinc àmbits on, a partir d’algunes de les seves cartes personals de personatges públics i anònims, es pot reconstruir i entendre del moment històric que van viure els protagonistes. Les cartes, exposades en vitrines, es complementen amb texts que contextualitzen el moment, en un recorregut cronològic dels esdeveniments.
Àmbit 1, 2:
Introducció i context històric.
Àmbit 3:
Mercè Rodoreda – Anna Murià.
Àmbit 4:
Josep Mª Faura- Filomena Augé.
Àmbit 5:
Anònims. Maria Teresa Prats Salvat.
