I sobre els rostres afloren
borrasques, quietuds corrents
i el salt dels peixos que somien amb el vol.
Els primers dies del 2020, rebíem amb gran il·lusió les caixes amb les peces que serien protagonistes de l’exposició Només d’anada de l’artista italià Piero Sacchetto i comissariada per Lali Bosch. Paral·lelament, s’establia un diàleg amb una sèrie de projectes educatius creats pels nois i noies de 3r d’ESO de l’IES Barres i Ones de Badalona i pel grup de joves del CRAE Kirikú i l’Associació A Bao A Qu.
Dos mesos després, el món es confinava però nosaltres cercàvem maneres de seguir en contacte, generant continguts interactius i replantejant la manera de visitar l’exposició.
Fruit d’aquest intercanvi a distància, va sorgir la mostra que podeu visitar actualment al MhiC: Making of Només d’anada. Una exposició en temps de pandèmia, on posem la vista en aquell moment del 2020 on els dies es van aturar a causa del confinament, la qual cosa va impedir que molta gent pogués visitar el museu, però també, on mostrem el següent pas de tots els projectes que vam exposar aleshores, la seva evolució així com la seva continuïtat al llarg del 2021.
Tot i que la mostra és oberta al públic acomplint totes les mesures de seguretat, també volem oferir-vos la possibilitat de poder accedir als materials a través d’aquest bloc creat ad hoc als moments que estem vivint.
Desplegueu les pestanyes que trobareu a continuació i descobriu el recorregut d’aquest projecte. Com si fos un quadern de viatge, cadascuna d’elles us mostraran els materials que podeu veure a l’exposició actual i també d’altres d’inèdits. Llegiu, descarregueu, observeu, i visiteu els enllaços per gaudir d’una exposició en constant moviment.
Llegir i viatjar són dues accions que sempre han anat lligades, i en temps de confinament, aquesta afirmació popular s’ha fet més evident que mai.
El viatge d’en Piero al MhiC també comença amb una lectura, la del recull de poemes Solo Andata (Només d’anada) de l’autor italià Erri de Luca. Fruit de l’atzar, el llibre es troba amb el pintor, qui tradueix sobre el llenç unes paraules que per a ell tenen un to familiar.
Sento que parla de persones que, com jo, tenen desitjos, somien, gaudeixen, tenen por, ploren, tremolen, que poden ser acceptades o excloses pel seu propi entorn.
Així enceta un anar i tornar entre paraules i pintura. Els mots es transformen en colors que, a mida que l’obra avança, es van creuant, multiplicant i adquirint diverses textures. Com a resultat, l’estudi d’en Piero Sacchetto s’omple, aquells dies de 2017, de pintures informes que ens parlen de vincles, olors, records, paisatges i transicions, la llavor dels poemes d’Erri de Luca.
Deixo que els colors comencin a manifestar-se. Els colors de les terres humides o cremades pel sol, el vermell dels òxids, de la llum que pren formes diferents des de la protecció fins a l'oblit, del blanc que mai no es pot apagar, del quitrà negre que recobreix la fusta i la transforma en embarcació...
És així com la veu d’Erri de Luca es mimetitza amb l’obra de Piero Sacchetto, qui veu que les seves obres li demanen començar un viatge com el que ha fet ell amb la lectura de Solo Andata.
Solo Andata, el llibre del poeta, va quedant ocult darrere dels meus quadres i jo començo a pensar que també les meves pintures comencen el seu camí fora de l'estudi.
Avui han creuat fronteres com només ho poden fer les pintures: en silenci.
I és en silenci que esperen, com jo mateix, que la mirada de les persones que les han d'observar despertin en elles tants interrogants com un dia la lectura dels poemes d'Erri de Luca van despertar en mi.
Qui és qui?
Erri de Luca (Nàpols, 1950)
És escriptor, periodista i poeta. Abans, però, de dedicar-se a l’escriptura tingué molts tipus de treballs: conductor de camions, paleta, treballador a una fàbrica. Així mateix, ha aprés múltiples idiomes de manera autodidactes. El seu primer llibre, No ara, no aquí (1989), relata la seva infància a Nàpols ha estat traduït a més de trenta idiomes. Des d’aleshores no ha parat d’escriure (literatura, assaig, poesia, teatre...).
És amant de l’alpinisme i col·labora amb diaris de tiratge nacional com el Corriere della Sera.
Piero Sacchetto (Pieve di Cento -Bologna-, ????)
És pintor y humanista. Ha dedicat la seva carrera a la recerca i a la creació de projectes relacionats amb l’àmbit de l’educació primària i la pedagogia, centrant aquestes disciplines al món de les arts i els museus. La seva experiència l’ha portat a ser un referent en aquest àmbit, que l’ha reconegut en diversos projectes i articles en revistes especialitzades.
També ha estat el responsable de dirigir la creació de diversos espais artístics a Bologna i de la realització d’escenografies teatrals.
La mostra Només d’anada, treballa estètica i èticament els motius vinculats amb els moviments migratoris i que obliguen a la població a marxar dels pobles, ciutats i països. Per aquest motiu, l’exposició, tot i l’estranyesa dels temps que estem vivint, es troba també en un punt migratori ja que, concebuda com a itinerant, actualment la podem visitar al Museu de la Vida Rural – Fundació Carulla a l’Espluga de Francolí.
Comencem
a produir
l'exposició
Els mesos anteriors a la inauguració són un trànsit constant de mails on s’hi barregen reflexions i gestions diverses. Les obres viatjaran de Pieve di Cento (Bologna) a Sant Adrià del Besós (Barcelona), un recorregut delicat que s’ha de preparar amb molta cura. Abans que tot això passi, però, la comissaria i l’equip del museu treballen sobre la sala on aniran les obres i a la vegada tots plegats coordinem les activitats educatives vinculades amb l’exposició… Finalment, a principis del mes de gener de 2020, arriben les peces i també en Piero.
Fotos del muntatge de “Només d’anada” al MhiC (gener, 2020).
Un dels correus electrònics entre la Lali Bosch i en Piero Sacchetto ens mostren, un cop passat el confinament, els records que els aboca aquells primers dies, quan la exposició era tan sols una idea.
E-mails entre Lali Bosch i Piero Sachetto abans de la inauguració de “Només d’anada” (MhiC, 2020)
La comissaria i l’artista treballant cadascun des del seu estudi.
Una festa per a tots
i totes
El 15 de març el museu va haver de tancar les seves portes, una pandèmia mundial ens hi obligava i havíem d’actuar amb responsabilitat. Les obres d’en Piero i els projectes educatius quedaven en stand by.
Inauguració de “Només d’anada” el 25 de gener de 2020. La inauguració va comptar amb la presència de tots els participants i de l’actuació musical de Guillem Roma i Alessio Arena.
A la vegada, el MhiC acollia en el marc de la mostra quatre projectes educatius, realitzats pels alumnes de 3r de l’ESO de l’IES Barres i Ones i els joves del CRAE Kirikú, juntament amb la col·laboració de l’associació A Bao A Qu.
Pujant paraula a paraula
Graó a graó, arribem a la sala d’exposicions. Una metàfora del viatge acompanyada en aquest cas per paraules. Són aquests mots un diàleg entre l’obra de Piero Sacchetto i la poesia d’Erri de Luca que els i les alumnes de 3r d’ESO de l’IES Barres i Ones han desgranat dels poemes i de les pintures d’ambdós autors. Des de la distància, doncs, les paraules ens uneixen a mida que anem avançant pel camí.
Els nois i les noies del IES Barres i Ones en el muntatge de la instal·lació de “Pujant paraula a paraula”.
Participants:
Ahad Abdul, Evan Älvarez, Yanina Araujo, Gift Baidoo, Serek Casado, Ayman Dghoughi, Aryan Dogra, Salman Douas, Jorge Ferrel, Laura García, Yanira González, Paula Gonzálvez, Ali Haider, Victoria Heredia, Anthony Herrera, Zora Latif, Xiao Liu, David Marchal, Mayori Martínez, Lídia Melero, Antonio Morales, Arnaldo Pacheco, Ana Pérez, Eber Ramos, Faraj Sahboun, Jordi Urbina, Rukhma Wlalayat i Hao Zheng.
Amb l’acompanyament dels docents Diana Ros i Damiana Moreno.
Camins
de mar
A la vegada, l’exposició d’en Piero i l’Eulàlia compartia un petit espai amb els nois i noies de l’IES Barres i Ones, un diàleg ‑primer a través de correu electrònic i després en directe durant el muntatge de l’exposició‑ del qual va sorgir l’audiovisual Camins de mar. Els desplaçaments, les emocions, el mar, el cel i la terra seran els primers elements compartits entre alumnes i artista. La pel·lícula ha estat inclosa de nou en la mostra actual.
En el següent enllaç la podreu veure: https://vimeo.com/386954396
Participants:
Maikol Yordan Aguilar, Olga Aguilera, Lluís Ángel Álvares, Gabriel Amaya, Mounir Bouaouda, Franchesca Curiel, Bilal El Baouti, Ingrid Ferrer, Lucía Galera, Sandra García, Natalia López, Muhammad Asad, David Martínez, Gabriel Norte, Víctor Patón, Óscar Regalado, Jesús Robles, Erika Román i Alexis Solórzano.
Amb l’acompanyament dels docents Irene Lop, Damiana Moreno, José Ángel Prieto i la cineasta Maider Fernández Iriarte.
Cartografies de l'emoció
Els nois i les noies del IES Barres i Ones en el muntatge de la instal·lació de “Cartografies de l’emoció”.
A la següent llegenda trobareu la relació de cada color amb la seva emoció:
Passeu el cursor sobre les diferents caselles i descobriu quina història i quina emoció hi ha en cadascuna d’elles.
YOLANDA VICTORIA CHÁVEZ TUESTA
Any de naixement: 1965
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 26
“...Anant a un altre país no saps el que t’espera, però, s’ha de fer”
Any d'arribada: 1991
Motiu migratori: econòmics i per seguretat
“En aquell moment, no penses com serà l’arribada, solament t’entra la nostàlgia”
Antonia
Any de naixement: 1945
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 7
“el meu pare es va quedar sense feina. era la posguerra y no hi havia feina però sí molta necessitat”
Any d'arribada: 1952
Motiu migratori: econòmic
“Arribats a Barcelona, sense casa ni feina i nens petits, la meva mare sí que va tenir dificultats”
Elena Cabeza
Any de naixement: 1969 Anys viscuts a la seva terra d’origen: 28
“els costums no són massa diferents, però sí que segueixo fent algunes receptes”
Any d'arribada: 1991
Motiu migratori: per amor i per feina
“la meva infància va ser feliç. anava a una escola petita i jugavem al camp”
Hafida Laamim
Any de naixement: 1974
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 26
“Només vull que les meves filles tinguin una bona educació”
Any d'arribada: 2000
Motiu migratori: per millorar la vida
“recordo el mar i les amigues, com passejavem per la sorra i el mar s'enduia les nostres sandàlies”
Ibrahim Zarrougui
Any de naixement: 1979
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 24
“Volia una vida millor i viure bé, més endavant amb un bon futur”
Any d'arribada: 2003
Motiu migratori: voluntari
“Em vaig sentir avorrit, molt perdut i sol la primera vegada en tocar aquesta terra”
MARIA DOLORES MARZO
Any de naixement: 1990
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 27
“...vaig trobar a gent molt amable i no em va costar acostumar-me”
Any d'arribada: 2017 Motiu migratori: per feina
“La diferència és que allà vivia amb la meva família, i aquí no”
Eliane Rodrigues Kramer
Any de naixement: 1979
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 32
“És sortir, donar la cara i no tenir mandra”
Any d'arribada: 2011
Motiu migratori: millorar la situació dels seus fills
“Tot i que Barcelona és la meva llar, Brasil sempre serà la meva terra"
Maryan Taidi
Any de naixement: 1983
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 18
“Soc una persona molt oberta, simpática i no em va costar gens adaptar-me”
Any d'arribada: 2002
Motiu migratori: millorar en general
“Tots tenim dret a canviar, tenir un futur millor”
Carlos Ponce
Any de naixement: 1978
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 21
“És molt trist saber que quan arribaràs estaràs sol, però a la vegada et fa més fort”
Any d'arribada: 2011
Motiu migratori: per amor i per cercar noves oportunitats
“L'alegria de que et deixin passar. un immigrant sempre està pensant en això"
Manuela Díaz Sieiro
Any de naixement: 1943
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 14
“”...soc de Galicia, provincia d'Ourense”
Any d'arribada: 1960
Motiu migratori: millorar la vida
“...m'agrada molt la gent de Catalunya”
Montse López
Any de naixement: 1982
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 7
“molta alegria al recordar la infància i tot el recorregur que he fet fins aquí”
Any d'arribada: 1989
Motiu migratori: la família volia millorar
“...no és fàcil, però estic fent molt d'esforç per aprendre la llengua"
Carlos Contrera
Any de naixement: 1979
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 11
“”Hi ha molts sentiments retrobats, un vol estar al seu país d'origen, però ara no es pot”
Any d'arribada: 2007
Motiu migratori: per seguretat
“ara agraeixo estar aquí, que és on he format la meva família”
Eduardo Gallego Mora
Any de naixement: 1976
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 38
“Tot el que m’ha passat ha sigut allí”
Any d'arribada: 2014
Motiu migratori: per feina
“Vaig venir pel meu propi compte i va ser una aventura"
Isaac Bascope
Any de naixement: 1982
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 20
“és una de les joguines de quan era petit. estaven de moda i hi havia de molts tipus"
Any d'arribada: 2007
Motiu migratori: fugir de la pobresa
“al principi va ser molt dolorós i em vaig haver d'esforçar molt, però ha merescut la pena”
Participants:
Els i les alumnes de 3r d’ESO de la promoció 2019-2020 de l’IES Barres i Ones de Badalona acompanyats pels docents del centre.
Des de l'Àfrica, descobrim Barcelona
Dins el projecte “Fotografia en curs” de l’Associació A Bao A Qu i amb el recolzament de la fotògrafa Mònica Rosselló, el grup de joves migrats de CRAE Kirikú van dur a terme l’exposició Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona, que com la resta d’activitats s’inscrivia en el marc de Només d’anada.
Cliqueu AQUÍ i podeu veure el making of del projecte, així com un vídeo del dia de la inauguració de l’exposició.
Els nois de Kirikú-EduVic en el muntatge de la instal·lació “Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona”.
A continuació podreu veure l’actual muntatge de Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona.
Participants:
Quan tornem a obrir el museu al maig, les obres romanen silencioses i el recorregut per les sales —ara amb mascaretes i gel hidroalcohòlic— ens dona una perspectiva diferent del conjunt. Trobàvem a faltar les obres, els projectes i els apreciem d’una altra manera. Ens fixem en els detalls i recordem els dies d’intercanvis i abraçades. Amb aquest sentiment rondant, escrivim a en Piero les nostres impressions i ell ens respon amb una altra missiva:
Imma Boj (Directora del MhiC)
6 de maig de 2020:
El dia 6 de maig, retornem al MhiC després de més de 50 dies confinats. La situació provocada per la pandèmia, encara no permet tornar a la normalitat i per tant , aquesta, és una visita breu al museu per recollir alguns documents i revisar l’espai.
El Museu és tancat i silenciós i la sala d’exposicions amb la obra de Piero Sacchetto, cobra una visió diferent. No s’han obert els focus, ni les finestres. La llum, d’aquest sol de migdia de primavera, es cola en l’espai per les persianes mallorquines i els lucernaris dels sostre, creant un efecte domèstic com si es tractés de la sala càlida i estimada de casa… de nou a casa…
Faig un recorregut general, recordant el relat d’en Piero, com rellegint un llibre conegut, amat i savi.
Busco el detall, allò que en anteriors lectures no vaig veure ni sentir, però que se que està present a cada obra, a cada color, a cada pinzellada i textura…
Ha estat realment emocionant el relat tan sentit que fas de la teva visita solitària a l’exposició de les meves pintures. Era com si, amb els teus passos, el moviment retornés a la sala d’exposicions, a les vostres mans delicades quan vàreu acollir els meus espais pintats i, com a amfitrions, vàreu buscar el lloc més adient per cadascuna de les teles.
Els teus passos, m’han retronat també a aquell dia particular de la inauguració amb tanta gent, de totes les edats, tan plena de vida. Amb les teves paraules em retorna l’espessa sonoritat de veus que des de la planta baixa arribava fins els quadres penjats al pis de dalt. Abraçades, gestos de trobada, petits desplaçaments i moments de quietud amb els ulls als colors de les pintures. Alguns parlaven dels colors de la sorra, d’altres de blau brillant, d’altres de vides, d’apostes, de destins…
Només d’anada: cap a aquell espai buit que ho embolcalla tot sense fer cap distinció o cap a aquella llum barrejada d’aigua i de blau?
Avui la sala és buida i silenciosa com ho era ahir i abans d’ahir. Les històries reposen encara que no tinguin un final. Però no perdem de vista i no deixem durant molt de temps l’espai buit i silenciós d’un lloc nascut per a parlar!
Pieve de Cento. Bologna. 7 de maig de 2020
MISSATGES al llarg del trajecte
Com hem vist, els intercanvis epistolars (en aquest cas digitals) entre comissària i artista són un bon testimoni de com evolucionen les idees i de com es dona forma a una exposició. També de com ha canviat la producció d’aquesta deguda a les actuals mesures de seguretat.
És obvi, doncs, que la producció de la mostra abans i després del confinament ha estat molt diferent. Sense viatges i sense poder compartir espai directament amb les obres i amb les persones que hi són partícips d’aquest procés, però, han arribat al segon port d’aquest viatge: El Museu de la Vida Rural.
En els següents mails, petits fragments d’intimitat entre Lali Bosch i Piero Sacchetto, descobrireu el canvi de mires sobre l’exposició vista pels seus artífex, des de la seva concepció al Mhic fins a la seva actual seu al Museu de la Vida Rural.
A causa de les mesures contra la pandèmia, les visites s’han transformat, també les inauguracions, però les obres, pures i perennes, segueixen transmetent el seu missatge.
Mails entre Lali Bosch i Piero Sacchetto abans de la inauguració de “Només d’anada” al Museu de la Vida Rural”.
la inauguració al museu de la vida rural
Finalment, al setembre l’exposició migra a l’Espluga de Francolí: nova població, noves cares, nova sala i nous projectes educatius que transformen la manera de viure l’obra d’en Piero.
Inauguració de “Només d’anada” el 18 de setembre de 2020 al Museu de la Vida Rural.
Impressions entre Lali Bosch i Piero Sacchetto l’endemà de la inauguració de “Només d’anada” al Museu de la Vida Rural”.
Al mes de maig tornàvem a obrir, i al poc temps ‑a finals de juny‑ ficàvem de nou les obres a les seves caixes per emprendre un nou viatge. Dels sis mesos que la mostra havia d’estar oberta al públic al MhiC, només la vam poder tenir tres i escassos… Si és veritat que la situació era molt extraordinària, ens quedàvem amb el regust d’haver fet un treball preciós i molt valuós que no havíem pogut compartir ni comunicat com cal.
Més enllà del record: la presència d'en Piero al MhiC
Però, en Piero va voler fer un regal al museu, dues peces que romandran com a part de la col·lecció permanent del MhiC, així com el recorregut dibuixat sobre cinta de pintor que ha quedat al terra de la sala i que, com una peça de arqueologia contemporània, ens revela què va passar en aquell emplaçament fa just un any.
Aquesta acció ens va empènyer a crear l’exposició que podeu visitar al MhiC, Making of Només d’anada. Un viatge en temps de pandèmia.
Sens títol. De la serie “Solo Andata” (2017)
L’actual exposició “Making of Només d’anada” al MhiC.
els projectes educatius creixen
Aquí, a banda de incloure un record de com va sorgir i cap a on ha anat l’exposició d’en Piero, fem palesa de tots els projectes educatius que es van dur a terme i de com han evolucionat.
S’han recuperat els mots de Pujant, paraula a paraula que tornareu a trobar als esglaons que condueixen a la sala d’exposició, també l’audiovisual Camins de mar, el muntatge del qual s’ha col·locat en unes maletes de viatge.
Els muntatges de “Pujant paraula a paraula” i “Camins de mar” a l’exposició “Making of Només d’anada”.
També trobareu, només entrar a la sala d’exposicions, a la vostra esquerra, el muntatge fotogràfic del projecte Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona, que van fer els nois del CRAE Kirikú així com el making of de com es va desenvolupar aquell taller entre finals del 2019 i principis del 2020.
L’actual muntatge de “Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona” dins l’exposició “Making of Només d’anada” al MhiC.
Pel que fa a Cartografies de l’emoció, ha madurat i agafat noves dimensions i s’ha convertit en un projecte expositiu de ple dret amb un muntatge més definitiu que li permetrà emprendre un viatge de coneixement pel territori tal com han fet les obres d’en Piero Sacchetto.
L’actual muntatge de “Cartografies de l’emoció” està feta amb fusta.
els proGRAMA EDUCATIU
2020-2021
Tal com vam fer Solo Andata, l’actual exposició també comparteix espai amb nous projectes educatius pensats en clau migratòria.
Avancem ballant. Equipatges
Si el curs passat desenvolupàvem aquest objectiu a través de la mirada fotogràfica, durant aquest el fem amb l’exploració del cos mitjançant la dansa. Un nou grup de set joves migrants han treballat durant sis setmanes amb els coreògrafs Pere Faura i Jumon Erra i la documentalista Maria Chatzi, que ha gravat tot el procés. El resultat de tot plegat és la peça audiovisual Només d’anada. Equipatges.
Sessions de creació i expressió cultural amb Pere Faura i Jumon Erra.
Durant aquest temps el grup ha ballat, intercanviat pensaments, fotografiat i participat en l’enregistrament d’imatges. El tema concepte principal ha estat “La festa” i el record que aquest suposa en els balls, menjars i interaccions propis de cadascun dels països d’origen de cadascun dels joves.
Dins la maleta. Migració, art i experiència
Quan es comença un viatge, la maleta és un lligam entre allò que deixem enrere i allò que ens trobarem al final del camí. Contenidor d’objectes que ens faciliten el trajecte i l’arribada, de roba que ens cobreix, de records que portem d’un lloc a l’altre amb l’esperança de no sentir-nos sols quan arribem. La maleta és la casa, el pes de les coses que creiem nostres, és la selecció dels objectes que volem tenir a prop, que ens vinculen en un sentit o un altre a l’origen i ens fan més lleugera l’arribada al destí.
Per crear Dins la maleta. Només d’anada, projecte inscrit dins el cicle “Migracions” com Cartografies de l’emoció, els alumnes han començat treballant, entre altres aspectes, les diferents migracions al llarg de la història recent, les diferències entre migrant i refugiat, les causes i els motius migratoris.
El punt de partida ha estat el seu entorn immediat, per la qual cosa han començat realitzant activitats de recerca com l’arbre genealògic, la geolocalització i l’entrevista a una persona de l’entorn de l’alumne que hagi viscut un procés migratori. Aquest entrevista tenia com a pregunta clau “Si haguessis de repetir el viatge ara, que posaries a la maleta?”. Les respostes han estat molt variades. Algunes estan centrades en allò simbòlic o sentimental (família, records…) i d’altres parlen dels motius de la partida (econòmics, manca de seguretat…).
Un cop explorats aquests aspectes i tenint present les obres de diferents artistes, les temàtiques sorgides de la recerca i les entrevistes han estat representades mitjançant objectes, imatges, dibuixos o intervencions que parteixen de l’objecte protagonista: la maleta. Aquest exercici ha ajudat als alumnes a refer les seves idees sobre el llenguatge artístic i sobre el fet migratori i a ser més conscients de la diversitat del seu context.
Al MhiC es presenta una selecció de les maletes artístiques que han preparat acompanyant-les d’una infografia que explica el sentit de l’obra i desenvolupa la temàtica que han treballat.
I en paral·lel, com cada edició del projecte “Migracions”, l’alumnat del cicle d’informàtica treballa en una pàgina web on es podran veure totes les entrevistes que s’han portat a terme i les maletes artístiques exposades al muse
Els nois i les noies de 3r d’ESO de la promoció 2020-2021 de l’IES Barres i Ones preparen a l’aula els materials del projecte educatiu d’enguany.
Els nois i les noies de 3r d’ESO de la promoció 2020-2021 de l’IES Barres i Ones durant el muntatge expositiu al MhiC.
Les obres finalitzades dels nois i noies de 3r d’ESO de l’IES Barres i Ones.
Inaugurem els projectes educatius: 25/02/2021
Els nois de Gedi durant la inauguració del dia 25 de febrer de 2021.
Visita de los chicos y chicas del IES Barres i Ones – Marzo 2021
Podeu consultar la web del projecte Dins la maleta en el següent enllaç: http://barresiones.cat/migracions/migracions2021/index.html
El caràcter itinerant i per tant transformatiu de cadascun dels projectes presentats genera una inèrcia. A cada pas, s’inicien nous diàlegs i interaccions, noves mirades i moviments.
El confinament ens va portar a replantejar una exposició, però també en com ens comuniquem i en els conceptes de distància i d’afecte. Aleshores vam iniciar un projecte participatiu que segueix nodrint des de diferents punts geogràfics el MhiC. Una exposició virtual que sota el nom Correspondències de confinament, recull diverses històries d’aquells dies extraordinaris.
A continuació trobareu alguns documents i enllaços d’interès dels projectes que hem presentat i dels seus participants.
- Guia d'acompanyament de l'exposició
- Dossier de la comissaria, Eulàlia Bosch.
- Exposició al Museu de la Vida Rural – Fundació Carulla de l’Espluga de Francolí
- Bloc del projecte Camins de mar
- HISTÒRIES AL CUB (2018) - Projecte dels alumnes de l’IES Barres i Ones dins el programa educatiu “Migracions”
- PAISATGES A LA TAULA (2019) - Projecte dels alumnes de l’IES Barres i Ones dins el programa educatiu “Migracions”
- Associació A Bao A Qu. Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona. Bloc del projecte
- Associació A Bao A Qu. Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona. Projecte
- Pere Faura. Coreògraf del projecte "Equipatges"
- Maria Chatzy. Directora del documental del projecte "Equipatges"
- Gedi Cooperativa. Productora del projecte "Equipatges"
Malgat la consciencia del terrible món que
ens envolta, fins i tot malgrat la nostra
complicitat silenciosa davant les desgràcies, per
a Erri de Lucca, que encara confia en la condició
sagrada de les paraules, queda la poesia, capaç
de transformar totes les tragèdies de la humanitat en cant.
#Mhic #MakingOfSoloAndata #Nomesdanada
CRÈDITS
MAKING OF NOMÉS D’ANADA. Una exposició en temps de pandèmia.
A cura de LALI BOSCH a partir de l’obra de l’artista PIERO SACCHETTO.Un projecte de:
Museu de la Vida Rural-Fundació Carulla de l’Espluga de Francolí
Museu de la història de la immigració de Catalunya de Sant Adrià del Besós
Coordinació del projecte educatiu:
Elena Ananiadou – MhiC
Jordi Vilalta – MhiC
Lilianna Marín de Mas – Edició i comunicació
Maria Chatzi – Documentalista
Pere Faura – Actor i coreògraf
Jumón Erra – Actor i director
Equip de professors de 3er de l’ESO – IES Barres i Ones
Paco de Haro – GEDI Coop. De iniciativa Social
Núria Aidelman, Laia Colell, Mònica Rosselló, Agnès Sebastià – A Bao A Qu
Guillem Roma & Alessio Arena – Músics
Amb la col·laboració de:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei de Museus
Diputació de Barcelona. Oficin de Patrimoni Cultural
IES Barres i Ones
GEDI Coop. De iniciativa Social
SPE Kirikú – Cooperativa EDUVIC
Associació A Bao A Qu – Fotografía i Cinema en curs
Direcció del projecte:
Imma Boj – Directora del MhiC