Maleta de cartó lona amb reblons metàl·lics. Donació Àngels Rozas Lira, juliol 2020.

Correspondències de confinament

La primera donació dins de la nova normalitat.

Arribant a final d’any, des del MhiC hem volgut publicar una donació especial que s’ha fet al llarg del 2020 com a homenatge a les històries de vida, inscrites en aquests objectes…

El divendres 3 de juliol de 2020, dos dies després de la reobertura del MhiC als visitants, ha vingut la Sra. M. Àngels Rozas Liras, a fer una donació al museu de diversos objectes familiars.

M. Àngels és filla d’Eugenio i Consuelo, dues víctimes d’aquest terrible hivern, però van manifestar el seu interès en què el MhiC conserves alguns objectes seus i la seva memòria migratòria. I la seva família portar aquests materials complint les seves voluntats i com homenatge a la seva vida.

OBJECTES CEDITS.

/ Maleta de cartó i lona amb reblons metàl·lics, 1953. És la maleta amb la qual va viatjar Eugenio Rozas per primera vegada a Barcelona.

/ Maleta de cartó color verd, finals dels anys ’60, s. XX. És la maleta que feia servir M. Àngels per anar de colònies. «la seva primera migració…»

/ Vestit de núvia, roba interior, i camisa de dormir, finals dels anys ’50. s. XX. És el vestit amb què es van casar Eugenio i Consuelo.

TEXT FAMILIAR.

Eugenio Rozas y Consuelo Liras coincidían en muchas cosas. El mismo segundo apellido, Martínez, el mismo pueblo natal, Nava de Roa, y el mismo año de nacimiento, 1931. Menos de un mes separaba sus nacimientos, y después de una larga vida en común, menos de un mes ha separado sus decesos: los dos han muerto en el mes de marzo de 2020, a Eugenio se lo ha llevado el Covid-19, y a Consuelo otras dolencias. Lo que no han compartido es el nicho familiar de la manera que esperaban, pues la incineración de Eugenio se produjo en  soledad por imperativos legales, y a la de Consuelo sólo pudieron asistir tres de sus cuatro hijos.

Pero antes de todo esto, la família había sentido el deseo de donar objetos concretos, objetos simbólicos del ámbito familiar, incalificables fuera del recuerdo y de la dignidad de su preservación, a las colecciones que custodia el MhiC.Son una pequeña muestra del legado de las migraciones interiores del siglo XX. Testimonios de vida, de afanes, de sueños, de relaciones, encarnados en dos maletas y un vestido. Recuerdo y dignidad.

Con 22 años, Eugenio cogió el tren en tierras burgalesas, un tren con nombre propio: el Shangai, que proveniente de la Coruña llegaba a Barcelona en un trayecto de unas 55 horas. Hablamos de la década de los cincuenta. La que sería su mujer había emprendido el viaje con apenas 14 años. Ya instalados en Barcelona, tras varias peripecias, Consuelo se vería sirviendo en una casa de burgueses, y Eugenio acabaría encontrando la que sería su profesión durante largos años, conductor de autobuses.

A Consuelo le faltaba lo que tiene todo obrero en la ciudad: un hogar al que regresar después del trabajo. Por ello, dedicó muchos días de asueto (el único día libre semanal que se ofrecía al personal de servicio) a asistir a clases de costura, donde con infinita paciencia y la ayuda inapreciable de su maestra (y siempre bajo las disposiciones del afamado sistema Martí), acabaría terminando su vestido de novia.

Eugenio, por su parte, acabaría recorriendo varias líneas de bus, especialmente la 42 (Plaza Catalunya-Buen Pastor) y la 41 (Besós-Calvo Sotelo). En el Besós de Barcelona se ubicaba el domicilio conyugal.

Y pasó el tiempo, y fueron naciendo y creciendo los hijos, y una de ellas, Mª Angeles, portavoz de la família en esta donación, nos ha traído la maleta con la cual iba de colonias escolares desde su escuela del barrio del Clot hasta un internado de La Roca, cercano a Cardedeu, desocupado en verano y que acogía a niños de escuelas metropolitanas en época estival.

El MhiC s’enorgulleix de conservar la memòria migratòria de moltes famílies que com la de la Mª Àngels, al llarg dels anys han anat portant les seves maletes carregades d’històries que ens ajuden a entendre i valorar els processos migratoris.

Volem – en aquest final d’any- retre homenatge  a la família Rozas Liras i també a totes aquelles persones grans que ens regalen la seva presència al museu, el seu testimoni i la seva experiència. I sense les quals no tindria sentit el MhiC.

Vestit de núvia. La primera donació després del confinament, juliol 2020.
Vestit de núvia. La primera donació després del confinament, juliol 2020.
Maleta de cartró de color verd. Donació Àngels Rozas Liras, juliol 2020
Maleta de cartró de color verd. Donació Àngels Rozas Liras, juliol 2020
Fotografia del casament de Eugenio i Consuelo Rozas Liras, finals dels anys 50'. Donació juliol 2020.
Fotografia del casament de Eugenio i Consuelo Rozas Liras, finals dels anys 50′. Donació juliol 2020.