CAMOC Krakow 2020 (2021) Digital Annual Conference: The Right to the City
MhiC Recomana
ICOM International Committee for the Collections and Activities of Museums Of Cities
Republiquem informació de: http://camoc.mini.icom.museum/conferences/krakow-2020/
CAMOC Cracòvia 2020 (2021) Conferència anual digital
El dret a la ciutat, 9-11 de juny de 2021
Després de diversos ajornaments a causa de la pandèmia i la impossibilitat de viatjar, la Conferència Anual CAMOC Cracòvia 2020 (2021) ha passat a ser digital! El nostre tema original de la conferència - El dret a la ciutat - continua sense canvis.
La nostra reunió in situ prevista ara se celebrarà en forma de conferència digital de tres dies, del 9 a l’11 de juny de 2021.
Registreu-vos aquí (obligatori): https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdzWtzIT20fZ9lJ8itAPyQ1jPW7amDHJKjc8QNV9hbuJAG3pQ/viewform
Sense taxes d’inscripció.
Ubicació: Museu de Cracòvia ("Muzeum historyczne miasta Krakowa")
Títol: Conferència digital digital CAMOC Krakow 2020 (2021): The Right to the City, 9-11 de juny de 2021
Inici: 9 de juny de 2021, 14h CET
Estigueu atents a la informació actualitzada a la pàgina de Facebook de CAMOC.
Consulteu el programa de la conferència: http://camoc.mini.icom.museum/wp-content/uploads/sites/4/2021/05/CAMOC-Krakow-2021-Digital-Conference-PROGRAMME-Full.pdf
i la publicació dels resums de les ponències: http://camoc.mini.icom.museum/wp-content/uploads/sites/4/2021/06/CAMOC-Conf.-2021-KRAKOW-Book-of-Abstracts-F-1.pdf
Podcast i Visitmuseum
La Nit dels Museus 2021 ja és aquí!
Fem un viatge nocturn pel MhiC amb el podcast de la Nit dels Museus 2021 i inaugurem l'audioguia Visitmuseum.
ACTIVITAT VIRTUAL: a les 20.00h el MhiC tanca al públic i obre les seves portes virtuals amb el PODCAST. Viatge nocturn pel MhiC.
Diverses veus ens aproparan al museu i al seu territori, el municipi de Sant Adrià del Besòs. El MhiC, la seva temàtica, la gent que l’envolta i les noves eines per conèixer el museu, des d’aprop i des de la distància…
Perquè el MhiC és un museu del s.XXI i com materialitza la seva vocació educativa? Què significa tenir un fons obert i construït per les aportacions del públic i com això converteix a les persones a actors narratius? Com es relaciona el museu amb el seu entorn, amb les visites guiades i els programes educatius?
Hi participen:
Filo Cañete Carrillo, Alcaldessa de Sant Adrià de Besòs
Josep Manuel Rueda Torres, Director de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural
Imma Boj, Directora MhiC
Jordi Vilalta, Educador MhiC
Carles Jódar, Locució
Norman López, Tècnic
Gedi Media, Producció
Podeu reproduir el podcast aquí mateix, en Soundcloud i en iVoox.
ACTIVITAT VIRTUAL: Ja està disponible l'AUDIOGUIA Visitmuseum
Descobreix el MhiC a través del Visitmuseum.
Visitmuseum és una iniciativa promoguda per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Les audioguies son un element de suport a la visita presencial al museu que permet a l’usuari complementar el seu recorregut amb continguts disponibles en diversos idiomes i una eina que permet realitzar una visita virtual a travès de la aplicació mòbil gratuïta (Android i iOS) i des de la versió web.
L'audioguia del MhiC està disponible en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès.
Per a cada equipament museístic, Visitmuseum ofereix una breu presentació, un recorregut pels principals àmbits temàtics i una mirada detallada als objectes més destacats. L’aplicació presenta també totes les dades pràctiques per a la visita, i els enllaços corresponents per a saber-ne més o poder compartir l’experiència a les xarxes socials.
Share on twitter
Share on facebook
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on email
Dia Internacional dels Museus 2021
Comença el compte enrere pel DIM21!
Aquest any, el Comitè Internacional dels Museus (ICOM) ens invita a recuperar i reimaginar el futur dels museus.
Recollint el lema de la comunitat museística internacional, la Direcció General del Patrimoni Cultural dóna suport a la celebració del DIM21 amb l'organització d'un conjunt activitats i creant la web i la imatge compartida DIM21. Amb les activitats que promou vol donar visibilitat a dos dels col·lectius que més han patit a conseqüència de la pandèmia i que estan directament relacionats amb el lema d'enguany: les persones grans i els joves.
El MhiC se suma un any més a la celebració del DIM, aquesta vegada amb activitats i continguts en línia, fruit dels projectes del darrer any i del treball de totes les persones que hi han col·laborat i participat.
Què farem...
Dies Hores Minuts Segons
Dissabte 15 de maig
PORTES OBERTES de 10.00h a 14.00 i de 17.00 a 20.00h
ACTIVITATS VIRTUALS: www.mhic.cat a partir de les 20.00h el MhiC tancarà al públic i obrirà les seves portes virtuals a:
PODCAST. Viatge nocturn pel MhiC. Diverses veus ens aproparan al museu i al seu territori, el municipi de Sant Adrià del Besòs. El MhiC, la seva temàtica, la gent que l’envolta i les noves eines per conèixer el museu, des d'aprop i des de la distància...
Perquè el MhiC és un museu del s.XXI i com materialitza la seva vocació educativa? Què significa tenir un fons obert i construït per les aportacions del públic i com això converteix a les persones a actors narratius? Com es relaciona el museu amb el seu entorn, amb les visites guiades i els programes educatius?
Compartirem el podcast, el mateix 15 de maig, a les 20.00h al Blog MhiCosmos.
VISITMUSEUM. PRESENTACIÓ DE LA VISITA GUIADA VIRTUAL. Si no ens heu pogut visitar al llarg del dia 15 de maig de forma presencial que sabeu que el MhiC ja forma part de la comunitat del Visitmuseum! I per tant podeu fer aquest viatge nocturn amb la nostra nova nau: https://visitmuseum.gencat.cat/ca/mhic-museu-dhistoria-de-la-immigracio-de-catalunya
FELIÇ NIT DELS MUSEUS !!!!
Dilluns 17 de maig
Seguim amb la festa del Museus ...
PORTES OBERTES de 10.00 a 14:00h
ACTIVITATS VIRTUALS: www.mhic.cat
EL VIATGE DE LES ARPILLERES: Exposició virtual. Nova exposició temporal en línia dedicada a les Arpilleres de Sant Roc. Les arpilleres tenen el seu origen a Xile, on durant els anys 70 van esdevenir una eina imprescindible per la lluita social. Mitjançant les primeres arpilleres, es denunciaven algunes de les vivències del país sota el govern d’Augusto Pinochet.
Per les artistes de la Fundació Ateneu Sant Roc, les arpilleres han significat moltes coses. El que va començar com una activitat més de l’Ateneu ha esdevingut un dels trets distintius de la Fundació, establint un grup fix d’arpilleristes que han col·laborat en diversos projectes. La visió d’aquestes dones és la que es plasma en aquest recull d’arpilleres, cadascuna acompanyada per la història que l’artista ha volgut transmetre.
Dimarts 18 de maig
PORTES OBERTES de 10.00 a 14:00 i de 17.00 a 20.00h
ACTIVITATS VIRTUALS: www.mhic.cat
CLUB DE LECTURA: Vinyetes migrants. Sessió en línia (zoom), 18.30h
Amb motiu de la celebració del DIM21, el Club de Lectura es centrarà en el tema del patrimoni amb "La misión de Alou. Una maternidad roja", de Christian Lax. Conduirà la sessió la Iria Ros, historiadora d’art i membre de l’ACDCómic i hi participaran l'Ousman Umar fundador de Feeding Minds i migrant i el Jordi Principal conservador del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Inscripcions gratuïtes a l'enllaç: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdemR4G_DDzZRRXWoH7DtiqKO_j45iGSgXbaRhxU-fZu-IUlQ/viewform
Ja disponible a YouTube, la sessió #1 amb Jaime Martín i Pepe Gálvez.
Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on email
Recuperar i reimaginar amb el públic
S'apropa el Dia Internacional dels Museus 2021 i MhiC invita als visitants a recuperar i reimaginar el futur.
Publiquem avui l'àlbum fotogràfic "RECUPERARA i REIMAGINAR" amb les aportacions de grups de visitants de les darreres setmanes que van participar en l'activitat.
També compartim el diari de visita de l'institut Miquel Tarradell: Visita al Museu de Història de la Immigració de Catalunya MHIC.
Fins la propera!
Previous
Next
Programa Office Manager al MhiC
Fruit de la col·laboració del MhiC amb el programa Ofice manager de Autoocupació.org s'ha creat un col·lectiu de voluntaris que, a partir de visites al Museu, han creat un blog d'opinió sobre processos migratoris.
Text tret de la pàgina del projecte: https://www.autoocupacio.org/programa/office-manager/
Office Manager és un projecte que pretén millorar la ocupabilitat de les persones joves a través d’actuacions d’orientació, formació i prospecció empresarial, per tal de facilitar a col·lectius vulnerables el camí cap a la inserció laboral i/o retorn al sistema educatiu.
Dins del projecte, una de els activitats que es duen a terme, és la de promocionar activitats socials, culturals i cíviques per connectar a les persones joves amb l’entorn, la comunitat i la societat, fent-los partícips de la vida associativa.
Aquí us presentem la col·laboració que vam fer amb el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, a través d’una activitat amb la qual pretenem donar visibilitat i conscienciar sobre els moviments migratoris i el que això ha comportat i comporta avui en dia a la societat migrant.
Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on email
Llibre Andalucía y Catalunya: Dictadura y emigración
MhiC Recomana
Presentació de llibre al Museu d'Història de Sabadell
El Museu d’Història de Sabadell organitza la presentació del llibre Andalucía y Catalunya: dictadura y emigración, d’Angelina Puig i Teresa M. Ortega. L’acte es durà a terme el proper dimecres 24 de març les 18:30 h a la Casa Duran (c. del Pedregar, 7) i anirà a càrrec de Martí Marín.
Degut a que l’aforament és limitat i ja està tot ple, podreu seguir la presentació en directe a l’instagram @sbdcultura: https://www.instagram.com/sbdcultura/ i més endavant també la penjarem al canal youtube del Museu d’Història: https://www.youtube.com/channel/UC-UnO6pLC_opUCuzI4H0xuA/featured
Sobre el llibre...
La qüestió agrària de la Guerra Civil va fer d’Andalusia la del Franquisme. Una dictadura que va sembrar en la mateixa mesura terror, por, intolerància i intransigència a la vegada que pobresa, fam, atur i emigració.
Aquest llibre presenta l’emigranció granadina a Sabadell en la segona meitat del segle XX i s’inscriu en els estudis sobre el pas de la gent del camp a la ciutat amb la industrialització. I en aquest cas, com a principal aportació, desvetlla que les causes de l’immigració no foren sempre, ni exclusivament, econòmiques. Queda palès que els homes i les dones que arribaren d’altres pobles d’Espanya, principalment d’Andalusia, juntament amb la població nascuda a Catalunya (de vegades procedent d’immigracions anteriors), es convertiren en part consubstancial de la construcció d’una societat democràtica.
Més informació: Enllaç a la web de l'Ajuntament de Sabadell.
Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere
En el marc del Dia Internacional de la Dona i de la mostra Vinyetes migrants: còmics, migració i memòria, presentem l’activitat Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere.
De l’11 de març fins el 8 d’abril, el vagó de el Sevillano, instal·lat al jardí del MhiC, acollirà la instal·lació Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere, que comptarà amb la participació de tres autores destacades: Ana Penyas, Susanna Martín i Nadia Hafid. Amb elles, reivindiquem, no només a les autores de còmic, sinó que també destaquem el relat migratori des d’una altra perspectiva.
Així mateix, aquest blog inclourà entrevistes a les autores i també una taula rodona virtual que es celebrarà el dia 22 de març a les 19h i on intervindran les tres dibuixants i els comissaris de la mostra David F. De Arriba i Lilianna Marín de Mas. Amb aquestes accions donem el tret de sortida a un any ple d’activitats relacionades amb el món del còmic i els moviments migratoris.
Pel que fa a la instal·lació, s’han intervingut les finestres de tres compartiments de El Sevillano. Cadascuna relata, mitjançant vinyetes seleccionades de les tres autores convidades, les diferents parts del viatge migratori. D'aquesta manera, volem oferir un nou enfocament de les travesies migratòries.
Les autores
Ana Penyas
valència, 1987
Diplomada en Disseny Industrial i graduada en Belles Arts a la Universitat Politècnica de València. Va ser seleccionada per realitzar una residència artística a De Licerias (Porto, 2015). Va rebre una menció especial a Iberoamérica Ilustra 2015 i va guanyar el VII Catálogo Iberoamericano Ilustra el 2016. Ha publicat dos llibres il•lustrats: Mexique, el nombre del barco, on parla dels nens i nenes fills de republicans que es van haver d’exiliar a Mèxic el 1937 per fugir de la repressió franquista; i En transición, on aborda gràficament i crítica un període tan convuls de la nostra història recent. El 2017 va rebre el Premi Internacional de Novel•la Gràfica Fnac-Salamandra Graphic gràcies al qual va publicar el seu primer còmic llarg Estamos todas bien, on narra la vida de les seves àvies per mostrar la situació de les dones sota el franquisme. El 2018 va ser guardonada amb el premi a l’autora revelació al Saló del Còmic de Barcelona i amb el prestigiós Premi Nacional de Còmic per Estamos todas bien. El 2021 ha publicat Todo bajo el sol, treball que recorre el turisme i les seves conseqüències socials a les darreres sis dècades.
Susanna Martín
BARCELONA, 1976
Llicenciada en Història i graduada en Il•lustració i Arts aplicades al mur. Es va iniciar professionalment en el món del còmic el 2009. És co-autora d’Alicia en un mundo real i Sansamba, on reflexiona sobre la diversitat cultural, amb Isabel Franc. I és autora de la novel·la gràfica Sonrisas de Bombay. Va coordinar l’antologia de còmic Enjambre. Ha treballat per a diferents editorials i mitjans com Pikara Magazine, El Salto, Diagonal, El País, Diari Ara, eldiario.es, Elkar, Bellaterra, Libros del KO, Dibbuks, Astiberri, Andana, Norma Editorial i Bruguera entre d’altres.
Entre 2016 i 2017 va publicar diversos còmics socials: Gaza Amal. Historietas de mujeres valientes en la franja de Gaza, Tipi-tapa i el còmic col·lectiu Un regalo para Kushbu. Historias que cruzan fronteras.
El 2018 va participar a dues obres més, Viajes dibujados, d’Altaïr Magazine amb la història Siempre con vos. Dibujar Nicaragua, i a Viñetas de tortas y bollos. Cómics lésbicos desde dos orillas. El 2019 va publicar Annemarie, la biografia de la reportera suïssa Annemarie Schwarzenbach, juntament amb Maria Castrejón i Residencia de estudiantes, on narra la trobada entre Lorca, Dalí i Buñuel el 1919. El 2020 ha publicat Ofensiva final, amb Miguel A. Giner Bou i també En bandada per Intermón Oxfam, on s’endinsa en la situació de les treballadores domèstiques migrants al País Basc. El 2021 publicarà Irse o morir, sobre persones LGTBI d’El Salvador i Honduras que són amenaçades pel crim organitzat i les maras.
Nadia Hafid
TERRASSA, 1990
Es va graduar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i va estudiar Arts Aplicades al Mur a l’escola Llotja. Combina il·lustració i còmic, i els seus dibuixos han sigut portada per al suplement Babelia de El País. Actualment compagina el còmic amb la il·lustració per a diversos estudis i publicacions com The New Yorker, The New York Times o el Diari Ara. El 2018 va crear el cartell del festival Graf, on també ha coordinat els tallers de còmic. Ha publicat fanzines com H i Adiós nostalgia, i el 2020 va publicar amb Sapristi Editorial El buen padre, el seu primer còmic llarg on reflexiona sobre la família i el sentiment de pertinença.
La instal·lació al vagó de El Sevillano
Les tres finestres intervingudes de El Sevillano, el tren que va portar entre els anys 50 i 70 del segle passat a milers d’immigrants del sud d’Espanya a Catalunya, mostren una selecció de vinyetes de cadascuna de les autores convidades que relaten les parts del viatge del migrant (punt de partida / trajecte / arribada i arrelament) des d’un prisme documental i personal a la vegada.
I de fet, és així com, a través dels relats i de la força que atorga el llenguatge del còmic, les tres dibuixants acosten generacions i demostren que, tot i que els punts de partida geogràfics i culturals siguin diferents, les vivències migratòries tenen forts punts de confluència.
PUNT DE PARTIDA
ANA PENYAS · Estamos todas bien
(Salamandra Graphic, 2017)
Copyright © Ana Penyas. Imatge cedida per Salamandra Graphic, un segell de Penguin Random House Grupo Editorial
Amb Estamos todas bien (Salamandra Graphic, 2017), d’Ana Penyas, il·lustrem la partida, el moment de l’adéu, que en molts casos té forma de fugida i el sentiment de tristesa que provoca aquella sensació del “no sé quan tornaré”.
TRAJECTE
SUSANNA MARTÍN · Sansamba (Norma Editorial, 2014)
Copyright © Susanna Martín
Al segon compartiment intervingut, Susanna Martín projecta la idea del trajecte. En aquest cas hem rescatat les vinyetes de Sansamba (Norma Editorial, 2014), on el jove protagonista ens explica les peripècies del viatge en pastera i l’angoixa d’ignorar quan acabarà aquest trajecte, així com el fet de no tenir clar quin serà el punt d’arribada.
ARRIBADA I ARRELAMENT
NADIA HAFID · El buen padre (Sapristi Editorial, 2020)
Extracte de El buen padre, Nadia Hafid, Sapristi, 2020.
Ja per finalitzar, amb El buen padre (Sapristi, 2020), de Nadia Hafid, ens trobem amb l’arribada i les dificultats que es presenten al migrant, les quals en moltes ocasions l’impedeixen arrelar i encetar una vida amb certa normalitat a la nova terra d’acollida.
Entrevistes
Ana Penyas
«Si jo m'havia sentit sola i estava a 400 quilòmetres de casa meva, com ha de ser estar en un altre continent.»
Anar a l'entrevista
SUSANNA MARTÍN
«M’he adonat que depenent del què tinguis entre les cames i de la teva condició sexual, la fugida del teu país serà per una via o per una altra.»
Anar a l'entrevista
nadia hafid
«Crec que ara les noves generacions tenen la sort de viure en un entorn molt més divers.»
Anar a l'entrevista
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on pinterest
Share on linkedin
Taula rodona - 22/03/2021
En el següent vídeo podeu visualitzar la trobada virtual que vam celebrar el 22 de març amb Ana Penyas, Susanna Martín i Nadia Hafid.
Itinerància
Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere, és una instal·lació de caràcter itinerant a disposició de qualsevol institució cultural que la vulgui exposar.
La propera parada de la instal·lació serà a la Biblioteca Font de la Mina, on es podrà visitar del 16 d'abril al 13 de maig.
Aviat afagirem altres informacions en aquesta secció.
Bibliografia
ANA PENYAS
- Estamos todas bien, Salamandra Graphic, 2017.
- Mexique el nombre del barco, Libros del Zorro Rojo, 2017.
- En transición, Barlin Libros, 2017.
- Todo bajo el sol, Salamandra Graphic, 2021.
SUSANNA MARTÍN
- Sansamba, Norma Editorial, 2014.
- Gaza Amal. Historietas de mujeres valientes en la franja de gaza, UNWRA Euskadi, 2016.
- VVAA, Un regalo para Kushbu; Astiberri, 2017.
- Sonrisas de Bombay, Norma editorial, 2018.
- Residencia de estudiantes, Penguin Random House-Bruguera, 2019.
- Alicia en un mundo real, Egales editorial, 2020.
- Anne Marie, Norma editorial, 2020.
- Ofensiva final, Dolmen ediciones, 2020.
NADIA HAFID
- [H]; Lupa y sombrero, 2018.
- [Adiós nostalgia]; Lupa y sombrero, 2018.
- El buen padre; Sapristi Editorial, 2020.
CRÈDITS
Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere
A cura de David F. de Arriba i Lilianna Marín de Mas
Un projecte de:
Museu de la història de la immigració de Catalunya de Sant Adrià del Besós
Coordinació del projecte:
David F. de Arriba - comissari
Lilianna Marín de Mas - comissaria
Imma Boj - Directora del MhiC
Disseny i continguts:
David F. de Arriba i Lilianna Marín de Mas
Impressió:
Grafiques Jou
Amb la col·laboració de:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei de Museus
Diputació de Barcelona. Oficin de Patrimoni Cultural
Ana Penyas
Susanna Martín
Nadia Hadid
ACDCómic
Norma Editorial
Salamandra Graphic
Sapristi Editorial
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on pinterest
Share on linkedin
L'exposició. Vinyetes migrants
D'on sorgeix Vinyetes migrants
Partint des de l’exili republicà durant la Guerra Civil, l’exposició té la voluntat de visibilitzar com el còmic ha estat en els darrers anys un mitjà compromès amb una realitat tan complexa, tan propera i tan transcendent com és el fenomen migratori. Dividida en tres àmbits - l’exili, el franquisme i l’època recent - l’exposició no només és fruit de la recerca, sinó que també és la culminació de les múltiples activitats organitzades al llarg del 2021 en torn al còmic i les migracions, entre les quals destaquen el club de lectura virtual, la mini-exposició itinerant Dones dibuixant i migrant i les accions educatives.
Les vinyetes són les protagonistes d’un recorregut que mostra de forma transversal i diversa l’evolució de la nostra societat. Dibuixants que es van haver d’exiliar, com Josep Bartolí o Josep Narro, conviuen en harmonia amb autores actuals tan innovadores com Ana Penyas o Nadia Hafid. Autors tan consagrats com Jaime Martín o Paco Roca comparteixen espai amb les revistes que els exiliats van crear als vaixells que els portaven a Amèrica. El nexe en comú sempre és la voluntat de fer servir el còmic i el dibuix per a retratar el fet migratori en qualsevol de les seves formes.
Així mateix, i tenint en consideració la naturalesa real del còmic com a objecte per a ser llegit, l'exposició disposa d'una biblioteca creada gràcies a les editorials col·laboradores i a la Biblioteca Font de la Mina. La selecció d'obres permetrà als visitants endinsar-se en el novè art i el fenomen migratori mitjançant la lectura.
Al llarg de la seva història, el còmic ha estat inexorablement unit a les migracions. Superman va ser creat per Jerry Siegel i Joe Shuster, fills d'immigrants jueus europeus que es van establir als Estats Units i al Canadà respectivament. Més tard, dos dels autors més influents en l'evolució del còmic d'autor, com són Art Spiegelman i Marjane Satrapi, també tenen una vinculació directa amb les migracions: com narra a Maus, els pares d'Spiegelman van emigrar a Nova York després de sobreviure a Auschwitz i pel que fa a Satrapi, autora de Persèpolis, és ella mateixa qui va deixar el seu Iran natal per establir-se a França.
Mica en mica perdia força el clixé que afirmava que les vinyetes eren només un entreteniment infantil i centenars d'autores i autors parlen a les seves obres de temes socials o històrics i els seus còmics posseixen una forta capacitat d'induir-nos a la reflexió. Si posem la mirada en el còmic espanyol, són moltes les obres que han parlat del nostre passat durant tants anys silenciat. Les històries dels exiliats republicans i dels migrants econòmics que marxaven a l’Europa més desenvolupada, fugint de la misèria de la dictadura, també han trobat a les vinyetes un espai.
És aquest espai de trobada entre el còmic, la memòria i les migracions el que vol oferir Vinyetes migrants a un públic interessat en qüestions socials i històriques, als aficionats al novè art i a qualsevol persona que desitgi conèixer d’on venim per mirar d’entendre cap a on anem.
La imatge de l'exposició
La imatge de l’exposició sorgeix de la portada de Nieve en los bolsillos, el còmic de Kim editat per Norma Editorial (2018) en el que explica el seu viatge com a migrant a Alemanya els anys 60.
En aquesta il·lustració veiem al propi autor caminant i amb la maleta a l’esquena. El caminant i la maleta, com a elements iconogràfics, representen a la perfecció l’esperit del viatge migratori, fet per la qual l’hem escollida com a imatge de capçalera d’aquesta exposició.
Volem agrair a Kim i a Norma Editorial la cessió d’aquesta il·lustració.
Vinyetes Migrants. Còmic, migració i memòria no hagués estat possibles sense la col·laboració de:
ACDCómic
ARCA-Biblioteca de Catalunya
Astiberri Ediciones
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Bang Ediciones
Barbara Fiore Editores
Biblioteca Font de la Mina
CEAR Euskadi
Cornellà Còmic
CRAI-Pavelló de la República
Evolution Comics - Panini
Gràfiques Jou
Intermón Oxfam
Norma Editorial
Editorial La Oveja Roja
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Museu del Còmic de Sant Cugat
Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú
Museu Memorial de l’Exili
Nasco Feeding Minds
Ponent Mon
Salamandra Graphic
Sapristi Comic
Símbol Editors
Agenda d'activitats. Making of Només d'anada
Actualitat MhiC
Del 24 de febrer al 5 de març, es duran a terme una sèrie d’activitats amb motiu de l’exposició Making of Només d’anada on presentarem tots els projectes educatius d’enguany.
Per motius de seguretat, l'assistència a les presentacions està limitada als participants dels projectes i a l'equip del museu, però, recordeu que podeu visitar les exposicions en grups reduïts de fins a deu persones.
#CulturaSegura.
24/02
10h
Dins la maleta: Migració, art i experiència
Presentació del projecte expositiu a càrrec dels alumnes de 3r d'ESO 'B' de l'IES Barres i Ones.
25/02
10h
Dins la maleta: Migració, art i experiència
Presentació del projecte expositiu a càrrec dels alumnes de 3r d'ESO 'A' de l'IES Barres i Ones.
17h
Només d'anada. Equipatges
Presentació del documental produït pel MhiC i dirigit per Maria Chatzi a partir del taller d’expressió corporal coordinat per Elena Ananiadou i realitzat pels coreògrafs Pere Faura i Jumon Erra amb el col·lectiu de nois nouvinguts de GEDI.
17:45h
Només d'anada. Equipatges
Cinefòrum amb tots els participants del projecte.
18h
Blog – Making of Només d'anada
Presentació del projecte web de l'exposición coordinat i creat per Lilianna Marín de Mas.
01/03
10h
Dins la maleta: Migració, art i experiència
Presentació del projecte expositiu a càrrec dels alumnes de 3r d'ESO 'C' de l'IES Barres i Ones.
03/03
10h
Dins la maleta: Migració, art i experiència
Presentació del projecte expositiu a càrrec dels alumnes de 3r d'ESO 'E' de l'IES Barres i Ones.
05/03
10h
Dins la maleta: Migració, art i experiència
Presentació del projecte expositiu a càrrec dels alumnes de 3r d'ESO 'D' de l'IES Barres i Ones.
Producción: MhiC- Ayuntamiento de Sant Adrià del Besòs .
Colaboran: Alumnos 3o de ESO del IES Barres i Ones / Grupo de jóvenes GEDI. Vilafranca del Penedès.
Exposició virtual. Making of Només d'anada
I sobre els rostres afloren
borrasques, quietuds corrents
i el salt dels peixos que somien amb el vol.
Els primers dies del 2020, rebíem amb gran il·lusió les caixes amb les peces que serien protagonistes de l’exposició Només d’anada de l’artista italià Piero Sacchetto i comissariada per Lali Bosch. Paral·lelament, s’establia un diàleg amb una sèrie de projectes educatius creats pels nois i noies de 3r d’ESO de l’IES Barres i Ones de Badalona i pel grup de joves del CRAE Kirikú i l’Associació A Bao A Qu.
Dos mesos després, el món es confinava però nosaltres cercàvem maneres de seguir en contacte, generant continguts interactius i replantejant la manera de visitar l’exposició.
Fruit d’aquest intercanvi a distància, va sorgir la mostra que podeu visitar actualment al MhiC: Making of Només d’anada. Una exposició en temps de pandèmia, on posem la vista en aquell moment del 2020 on els dies es van aturar a causa del confinament, la qual cosa va impedir que molta gent pogués visitar el museu, però també, on mostrem el següent pas de tots els projectes que vam exposar aleshores, la seva evolució així com la seva continuïtat al llarg del 2021.
Tot i que la mostra és oberta al públic acomplint totes les mesures de seguretat, també volem oferir-vos la possibilitat de poder accedir als materials a través d’aquest bloc creat ad hoc als moments que estem vivint.
Desplegueu les pestanyes que trobareu a continuació i descobriu el recorregut d’aquest projecte. Com si fos un quadern de viatge, cadascuna d’elles us mostraran els materials que podeu veure a l’exposició actual i també d’altres d’inèdits. Llegiu, descarregueu, observeu, i visiteu els enllaços per gaudir d’una exposició en constant moviment.
Preparem l’equipatge: La descoberta que aboca al viatge
El viatge d’en Piero al MhiC també comença amb una lectura, la del recull de poemes Solo Andata (Només d’anada) de l’autor italià Erri de Luca. Fruit de l’atzar, el llibre es troba amb el pintor, qui tradueix sobre el llenç unes paraules que per a ell tenen un to familiar.
Sento que parla de persones que, com jo, tenen desitjos, somien, gaudeixen, tenen por, ploren, tremolen, que poden ser acceptades
o excloses pel seu propi entorn.
Deixo que els colors comencin a manifestar-se. Els colors de les terres humides o cremades pel sol, el vermell dels òxids, de la llum que pren formes diferents des de la protecció fins a l'oblit, del blanc que mai no
es pot apagar, del quitrà negre que recobreix la fusta i la transforma
en embarcació...
Solo Andata, el llibre del poeta, va quedant ocult darrere dels meus quadres i jo començo a pensar que també les meves pintures comencen el seu camí fora de l'estudi.
Avui han creuat fronteres com només ho poden fer les pintures: en silenci.
I és en silenci que esperen, com jo mateix, que la mirada de les persones que les han d'observar despertin en elles tants interrogants com un dia la lectura dels poemes d'Erri de Luca van despertar en mi.
Qui és qui?
És escriptor, periodista i poeta. Abans, però, de dedicar-se a l’escriptura tingué molts tipus de treballs: conductor de camions, paleta, treballador a una fàbrica. Així mateix, ha aprés múltiples idiomes de manera autodidactes.
El seu primer llibre, No ara, no aquí (1989), relata la seva infància a Nàpols ha estat traduït a més de trenta idiomes. Des d’aleshores no ha parat d’escriure (literatura, assaig, poesia, teatre...).
És amant de l’alpinisme i col·labora amb diaris de tiratge nacional com el Corriere della Sera.
Piero Sacchetto (Pieve di Cento -Bologna-, ????)
És pintor y humanista. Ha dedicat la seva carrera a la recerca i a la creació de projectes relacionats amb l’àmbit de l’educació primària i la pedagogia, centrant aquestes disciplines al món de les arts i els museus. La seva experiència l’ha portat a ser un referent en aquest àmbit, que l’ha reconegut en diversos projectes i articles en revistes especialitzades.
També ha estat el responsable de dirigir la creació de diversos espais artístics a Bologna i de la realització d’escenografies teatrals.
Primera parada: Solo Andata (MhiC 2020)
Comencem
a produir
l'exposició
Els mesos anteriors a la inauguració són un trànsit constant de mails on s’hi barregen reflexions i gestions diverses. Les obres viatjaran de Pieve di Cento (Bologna) a Sant Adrià del Besós (Barcelona), un recorregut delicat que s’ha de preparar amb molta cura. Abans que tot això passi, però, la comissaria i l’equip del museu treballen sobre la sala on aniran les obres i a la vegada tots plegats coordinem les activitats educatives vinculades amb l’exposició… Finalment, a principis del mes de gener de 2020, arriben les peces i també en Piero.
Fotos del muntatge de “Només d’anada” al MhiC (gener, 2020).
Un dels correus electrònics entre la Lali Bosch i en Piero Sacchetto ens mostren, un cop passat el confinament, els records que els aboca aquells primers dies, quan la exposició era tan sols una idea.
R: Te'n recordes?
Per a: Piero Sacchetto
16 de setembre de 2020
Estimat Piero,
Demà passat inaugurarem NOMÉS D'ANADA, el teu SOLO ANDATA, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí. Molt a prop, per cert, de Mont-roig del Camp on Joan Miró va passar part de la seva infància. Recordes aquell dia al teu taller a Pieve di Cento on junts somiàvem amb la possibilitat de viatjar amb els teus llenços a Barcelona? Va ser l'inici de l'estiu de 2017 i tot ens semblava possible, tot i que una mica complicat també. Tens present aquell moment?
De: Piero Sacchetto
R: Te'n recordes?
Per a: Eulàlia Bosch
17 septiembre 2020
Sí Lali, ho recordo bé: davant nostre les pintures disposades sobre la taula, esperant els teus comentaris. Va ser llavors quan vam començar a somiar que, un dia, els llenços podrien sortir de l'estudi. Aleshores, no sabíem com, quan i on podien viatjar. Per què no Barcelona?, recordo el que vas dir. Els somnis estan fets de temps i contenen moltes sorpreses, encara que, de vegades, s'esvaeixen.
Primer els teixits van fer petits passos a Itàlia fora de l'estudi: van anar a un cercle artístic, a una galeria d'art i també al museu regional de l'emigració del Piemont.
Trobades amb mirades més o menys intenses i perllongades de curiositat i interès. De sobte, el nostre somni adquireix una nova vida que té un nom i una adreça concrets: les pintures troben refugi al Museu d'història de la Immigració de Catalunya a Barcelona.
Previous
Next
E-mails entre Lali Bosch i Piero Sachetto abans de la inauguració de “Només d’anada” (MhiC, 2020)
Una festa per a tots
i totes
Finalment, el 25 de gener de 2020, inauguràvem Només d’anada. Més de dues-centes persones van venir al MhiC per celebrar-ho: equip, artistes, alumes, familiars i amics… L’ambient de festa es respirava a les sales i al jardí i poc podíem imaginar que aquella seria una de les últimes vegades que interactuariem amb normalitat.
El 15 de març el museu va haver de tancar les seves portes, una pandèmia mundial ens hi obligava i havíem d’actuar amb responsabilitat. Les obres d’en Piero i els projectes educatius quedaven en stand by.
Inauguració de “Només d’anada” el 25 de gener de 2020. La inauguració va comptar amb la presència de tots els participants i de l’actuació musical de Guillem Roma i Alessio Arena.
Els projectes educatius de Només d’anada
Pujant paraula a paraula
Graó a graó, arribem a la sala d’exposicions. Una metàfora del viatge acompanyada en aquest cas per paraules. Són aquests mots un diàleg entre l’obra de Piero Sacchetto i la poesia d’Erri de Luca que els i les alumnes de 3r d’ESO de l’IES Barres i Ones han desgranat dels poemes i de les pintures d’ambdós autors. Des de la distància, doncs, les paraules ens uneixen a mida que anem avançant pel camí.
Els nois i les noies del IES Barres i Ones en el muntatge de la instal·lació de “Pujant paraula a paraula”.
Participants:
Amb l’acompanyament dels docents Diana Ros i Damiana Moreno.
Camins
de mar
A la vegada, l’exposició d’en Piero i l’Eulàlia compartia un petit espai amb els nois i noies de l’IES Barres i Ones, un diàleg ‑primer a través de correu electrònic i després en directe durant el muntatge de l’exposició‑ del qual va sorgir l’audiovisual Camins de mar. Els desplaçaments, les emocions, el mar, el cel i la terra seran els primers elements compartits entre alumnes i artista. La pel·lícula ha estat inclosa de nou en la mostra actual.
En el següent enllaç la podreu veure: https://vimeo.com/386954396
Participants:
Amb l’acompanyament dels docents Irene Lop, Damiana Moreno, José Ángel Prieto i la cineasta Maider Fernández Iriarte.
Cartografies de l'emoció
Cartografies de l’emoció, també realitzada pels alumnes de 3r d’ESO de l’IES Barres i Ones, estableix en un mapa d’un lloc indeterminat històries molt reals.
A partir de testimonis propers, els alumnes van generar un mapa amb una cartografia emocional que lliga amb fils de colors diverses emocions del que comporta el fet de migrar.
Els nois i les noies del IES Barres i Ones en el muntatge de la instal·lació de “Cartografies de l’emoció”.
YOLANDA VICTORIA CHÁVEZ TUESTA
Any de naixement: 1965
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 26
“...Anant a un altre país no saps el que t’espera, però, s’ha de fer”
Any d'arribada: 1991
Motiu migratori: econòmics i per seguretat
“En aquell moment, no penses com serà l’arribada, solament t’entra la nostàlgia”
Antonia
Any de naixement: 1945
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 7
“el meu pare es va quedar sense feina. era la posguerra y no hi havia feina però sí molta necessitat”
Any d'arribada: 1952
Motiu migratori: econòmic
“Arribats a Barcelona, sense casa ni feina i nens petits, la meva mare sí que va tenir dificultats”
Elena Cabeza
Any de naixement: 1969
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 28
“els costums no són massa diferents, però sí que segueixo fent algunes receptes”
Any d'arribada: 1991
Motiu migratori: per amor i per feina
“la meva infància va ser feliç. anava a una escola petita i jugavem al camp”
Hafida Laamim
Any de naixement: 1974
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 26
“Només vull que les meves filles tinguin una bona educació”
Any d'arribada: 2000
Motiu migratori: per millorar la vida
“recordo el mar i les amigues, com passejavem per la sorra i el mar s'enduia les nostres sandàlies”
Ibrahim Zarrougui
Any de naixement: 1979
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 24
“Volia una vida millor i viure bé, més endavant amb un bon futur”
Any d'arribada: 2003
Motiu migratori: voluntari
“Em vaig sentir avorrit, molt perdut i sol la primera vegada en tocar aquesta terra”
MARIA DOLORES MARZO
Any de naixement: 1990
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 27
“...vaig trobar a gent molt amable i no em va costar acostumar-me”
Any d'arribada: 2017
Motiu migratori: per feina
“La diferència és que allà vivia amb la meva família, i aquí no”
Eliane Rodrigues Kramer
Any de naixement: 1979
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 32
“És sortir, donar la cara i no tenir mandra”
Any d'arribada: 2011
Motiu migratori: millorar la situació dels seus fills
“Tot i que Barcelona és la meva llar, Brasil sempre serà la meva terra"
Maryan Taidi
Any de naixement: 1983
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 18
“Soc una persona molt oberta, simpática i no em va costar gens adaptar-me”
Any d'arribada: 2002
Motiu migratori: millorar en general
“Tots tenim dret a canviar, tenir un futur millor”
Carlos Ponce
Any de naixement: 1978
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 21
“És molt trist saber que quan arribaràs estaràs sol, però a la vegada et fa més fort”
Any d'arribada: 2011
Motiu migratori: per amor i per cercar noves oportunitats
“L'alegria de que et deixin passar. un immigrant sempre està pensant en això"
Manuela Díaz Sieiro
Any de naixement: 1943
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 14
“”...soc de Galicia, provincia d'Ourense”
Any d'arribada: 1960
Motiu migratori: millorar la vida
“...m'agrada molt la gent de Catalunya”
Montse López
Any de naixement: 1982
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 7
“molta alegria al recordar la infància i tot el recorregur que he fet fins aquí”
Any d'arribada: 1989
Motiu migratori: la família volia millorar
“...no és fàcil, però estic fent molt d'esforç per aprendre la llengua"
Carlos Contrera
Any de naixement: 1979
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 11
“”Hi ha molts sentiments retrobats, un vol estar al seu país d'origen, però ara no es pot”
Any d'arribada: 2007
Motiu migratori: per seguretat
“ara agraeixo estar aquí, que és on he format la meva família”
Eduardo Gallego Mora
Any de naixement: 1976
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 38
“Tot el que m’ha passat ha sigut allí”
Any d'arribada: 2014
Motiu migratori: per feina
“Vaig venir pel meu propi compte i va ser una aventura"
Isaac Bascope
Any de naixement: 1982
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 20
“és una de les joguines de quan era petit. estaven de moda i hi havia de molts tipus"
Any d'arribada: 2007
Motiu migratori: fugir de la pobresa
“al principi va ser molt dolorós i em vaig haver d'esforçar molt, però ha merescut la pena”
Participants:
Des de l'Àfrica, descobrim Barcelona
Dins el projecte “Fotografia en curs” de l’Associació A Bao A Qu i amb el recolzament de la fotògrafa Mònica Rosselló, el grup de joves migrats de CRAE Kirikú van dur a terme l’exposició Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona, que com la resta d’activitats s’inscrivia en el marc de Només d’anada.
Cliqueu AQUÍ i podeu veure el making of del projecte, així com un vídeo del dia de la inauguració de l’exposició.
Els nois de Kirikú-EduVic en el muntatge de la instal·lació “Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona”.
Previous
Next
Participants:
Una parada en el camí: 50 dies després
Imma Boj (Directora del MhiC)
6 de maig de 2020:
El dia 6 de maig, retornem al MhiC després de més de 50 dies confinats. La situació provocada per la pandèmia, encara no permet tornar a la normalitat i per tant , aquesta, és una visita breu al museu per recollir alguns documents i revisar l’espai.
El Museu és tancat i silenciós i la sala d’exposicions amb la obra de Piero Sacchetto, cobra una visió diferent. No s’han obert els focus, ni les finestres. La llum, d’aquest sol de migdia de primavera, es cola en l’espai per les persianes mallorquines i els lucernaris dels sostre, creant un efecte domèstic com si es tractés de la sala càlida i estimada de casa… de nou a casa…
Faig un recorregut general, recordant el relat d’en Piero, com rellegint un llibre conegut, amat i savi.
Busco el detall, allò que en anteriors lectures no vaig veure ni sentir, però que se que està present a cada obra, a cada color, a cada pinzellada i textura…
Ha estat realment emocionant el relat tan sentit que fas de la teva visita solitària a l’exposició de les meves pintures. Era com si, amb els teus passos, el moviment retornés a la sala d’exposicions, a les vostres mans delicades quan vàreu acollir els meus espais pintats i, com a amfitrions, vàreu buscar el lloc més adient per cadascuna de les teles.
Els teus passos, m’han retronat també a aquell dia particular de la inauguració amb tanta gent, de totes les edats, tan plena de vida. Amb les teves paraules em retorna l’espessa sonoritat de veus que des de la planta baixa arribava fins els quadres penjats al pis de dalt. Abraçades, gestos de trobada, petits desplaçaments i moments de quietud amb els ulls als colors de les pintures. Alguns parlaven dels colors de la sorra, d’altres de blau brillant, d’altres de vides, d’apostes, de destins…
Només d’anada: cap a aquell espai buit que ho embolcalla tot sense fer cap distinció o cap a aquella llum barrejada d’aigua i de blau?
Avui la sala és buida i silenciosa com ho era ahir i abans d’ahir. Les històries reposen encara que no tinguin un final. Però no perdem de vista i no deixem durant molt de temps l’espai buit i silenciós d’un lloc nascut per a parlar!
Pieve de Cento. Bologna. 7 de maig de 2020
Segona parada: Del MhIC al Museu de la Vida Rural. Només d’anada segueix el seu recorregut
MISSATGES al llarg del trajecte
Com hem vist, els intercanvis epistolars (en aquest cas digitals) entre comissària i artista són un bon testimoni de com evolucionen les idees i de com es dona forma a una exposició. També de com ha canviat la producció d’aquesta deguda a les actuals mesures de seguretat.
En els següents mails, petits fragments d’intimitat entre Lali Bosch i Piero Sacchetto, descobrireu el canvi de mires sobre l’exposició vista pels seus artífex, des de la seva concepció al Mhic fins a la seva actual seu al Museu de la Vida Rural.
A causa de les mesures contra la pandèmia, les visites s’han transformat, també les inauguracions, però les obres, pures i perennes, segueixen transmetent el seu missatge.
La inauguració al MHIC va ser fascinant: tantes persones diverses, tants esforços... Per a mi va ser la primera vegada que tot un museu es va avançar amb activitats de tot tipus a l'arribada de l'exposició. La cartografia dels alumnes de la zona, el perfil de Barcelona com a ciutat amfitriona proporcionada pels joves nouvinguts a la ciutat, els versos d'Erri de Luca traduïts a altres idiomes i apresos de memòria, el refugi del jardí sostenint els colors de les teves pintures... Tot això creixia davant dels nostres ulls com una gran abraçada per rebre les caixes de fusta que havies fet perquè les teves pintures viatgin... El dia que tots ens vam trobar cara a cara va ser un llamp i un tro al mateix temps. M'envies la foto que creus que és més representativa d'aquell dia?
18 de setembre de 2020 - De Piero a LaliEstimada amiga,
Acompanyat de les teves paraules torno i, en poques passes, em trobo en aquell dia de gener: Inauguració de NOMÉS D'ANADA. M'enfronto al descobriment (com diu avui l'etimologia de la paraula inauguració) d'un intens missatge de motivacions i significats complexos que està prenent forma. Ho interioritzo fins al punt que tot el que em passa acaba parlant en nom meu, sorprenent, fins i tot, a mi mateix. Sento l'alè d'un laboratori efervescent de pensaments que pren forma i veu i em dóna la benvinguda, juntament amb tots els participants en aquesta trobada.
És un moviment que cantant rítmicament la seva melodia particular; s'eleva des de la planta baixa i es barreja amb els sons de les paraules que busquen i troben. Al jardí del museu fins i tot els gestos parlen mentre els rostres donen i reben somriures.
Quan m'acomiado, me'ls emporto amb mi: em sento bé entre ells i les meves pintures aviat ho sabran.
Previous
Next
Mails entre Lali Bosch i Piero Sacchetto abans de la inauguració de “Només d’anada” al Museu de la Vida Rural”.
la inauguració al museu de la vida rural
Finalment, al setembre l’exposició migra a l’Espluga de Francolí: nova població, noves cares, nova sala i nous projectes educatius que transformen la manera de viure l’obra d’en Piero.
Inauguració de “Només d’anada” el 18 de setembre de 2020 al Museu de la Vida Rural.
La seva presència virtual al Museu de la Vida Rural ahir a la nit va ser un moment molt emocionant. Plovia fora. A la sala l'alcalde, la regidora d'educació i el director del museu van rebre l'exposició amb gran afecte. Aleshores, la teva veu, gravada a Pieve di Cento, va arribar clarament a través dels núvols que ens envoltaven. El silenci va ser absolut. Van passar uns segons entre l'última frase i els aplaudiments que van seguir. Tal va ser l'emoció que vas despertar. Després, va ser el meu torn per presentar el seu treball. Vaig sentir que havia d'improvisar perquè el meu cor estava ple de l’alè que va néixer al teu estudi quan vaig veure les teves pintures per primera vegada. La nit va acabar molt tard i carregada amb els millors desitjos. Espero que la pandèmia et permeti venir a la festa de cloenda.
Què estàs fent ara? Quins colors omplen el teu estudi avui? 20 de setembre de 2020 - de Piero a LaliDues inauguracions tan seguides de la meva obra pictòrica són realment "molt", però sé bé que parlem de pensaments compartits carregats d'una energia sempre interrogativa que dono les gràcies des del cor. Em sento a gust, com "a casa", tot i que la pandèmia em manté geogràficament allunyada del museu. Ho vaig esmentar en el vídeo que us vaig enviar per a poder ser partícip en la inauguració. Realment, les meves pintures semblen creuar un llindar ja familiar i tornar a percebre aquest remor del pensament que tots dos podem reconèixer ara. En aquest punt, seria molest i dur si no sabés donar espai a les paraules silencioses que, encara que no es pronuncien, habiten en la consciència i, amb la flexibilitat puntual, poden fer-la permeable a la realitat canviant de la qual en som part.
Previous
Next
Impressions entre Lali Bosch i Piero Sacchetto l’endemà de la inauguració de “Només d’anada” al Museu de la Vida Rural”.
Tercera parada: Més enllà del record... En Piero al MhiC. Making of i nous projectes educatius 2020-2021
Més enllà del record: la presència d'en Piero al MhiC
Però, en Piero va voler fer un regal al museu, dues peces que romandran com a part de la col·lecció permanent del MhiC, així com el recorregut dibuixat sobre cinta de pintor que ha quedat al terra de la sala i que, com una peça de arqueologia contemporània, ens revela què va passar en aquell emplaçament fa just un any.
Aquesta acció ens va empènyer a crear l’exposició que podeu visitar al MhiC, Making of Només d’anada. Un viatge en temps de pandèmia.
Sens títol. De la serie “Solo Andata” (2017)
L’actual exposició “Making of Només d’anada” al MhiC.
els projectes educatius creixen
Aquí, a banda de incloure un record de com va sorgir i cap a on ha anat l’exposició d’en Piero, fem palesa de tots els projectes educatius que es van dur a terme i de com han evolucionat.
S’han recuperat els mots de Pujant, paraula a paraula que tornareu a trobar als esglaons que condueixen a la sala d’exposició, també l’audiovisual Camins de mar, el muntatge del qual s’ha col·locat en unes maletes de viatge.
Els muntatges de “Pujant paraula a paraula” i “Camins de mar” a l’exposició “Making of Només d’anada”.
L’actual muntatge de “Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona” dins l’exposició “Making of Només d’anada” al MhiC.
L’actual muntatge de “Cartografies de l’emoció” està feta amb fusta.
els proGRAMA EDUCATIU
2020-2021
Tal com vam fer Solo Andata, l’actual exposició també comparteix espai amb nous projectes educatius pensats en clau migratòria.
Avancem ballant. Equipatges
Sessions de creació i expressió cultural amb Pere Faura i Jumon Erra.
Dins la maleta. Només d'anada
Per crear Dins la maleta. Només d’anada, projecte inscrit dins el cicle “Migracions” com Cartografies de l’emoció, els alumnes han començat treballant, entre altres aspectes, les diferents migracions al llarg de la història recent, les diferències entre migrant i refugiat, les causes i els motius migratoris.
El punt de partida ha estat el seu entorn immediat, per la qual cosa han començat realitzant activitats de recerca com l’arbre genealògic, la geolocalització i l’entrevista a una persona de l’entorn de l’alumne que hagi viscut un procés migratori. Aquest entrevista tenia com a pregunta clau “Si haguessis de repetir el viatge ara, que posaries a la maleta?”. Les respostes han estat molt variades. Algunes estan centrades en allò simbòlic o sentimental (família, records…) i d’altres parlen dels motius de la partida (econòmics, manca de seguretat…).
Un cop explorats aquests aspectes i tenint present les obres de diferents artistes, les temàtiques sorgides de la recerca i les entrevistes han estat representades mitjançant objectes, imatges, dibuixos o intervencions que parteixen de l’objecte protagonista: la maleta. Aquest exercici ha ajudat als alumnes a refer les seves idees sobre el llenguatge artístic i sobre el fet migratori i a ser més conscients de la diversitat del seu context.
Al MhiC es presenta una selecció de les maletes artístiques que han preparat acompanyant-les d’una infografia que explica el sentit de l’obra i desenvolupa la temàtica que han treballat.
I en paral·lel, com cada edició del projecte “Migracions”, l’alumnat del cicle d’informàtica treballa en una pàgina web on es podran veure totes les entrevistes que s’han portat a terme i les maletes artístiques exposades al muse
Els nois i les noies de 3r d’ESO de la promoció 2020-2021 de l’IES Barres i Ones preparen a l’aula els materials del projecte educatiu d’enguany.
I el viatge segueix...
El confinament ens va portar a replantejar una exposició, però també en com ens comuniquem i en els conceptes de distància i d’afecte. Aleshores vam iniciar un projecte participatiu que segueix nodrint des de diferents punts geogràfics el MhiC. Una exposició virtual que sota el nom Correspondències de confinament, recull diverses històries d’aquells dies extraordinaris.
Fins l’1 de maig, podeu participar i enviar la vostra història a mhic@sant-adria.net
Més informació
- Guia d'acompanyament de l'exposició
Dossier de la comissaria, Eulàlia Bosch.
Exposició al Museu de la Vida Rural – Fundació Carulla de l’Espluga de Francolí
Bloc del projecte Camins de mar
HISTÒRIES AL CUB (2018) - Projecte dels alumnes de l’IES Barres i Ones dins el programa educatiu “Migracions”
PAISATGES A LA TAULA (2019) - Projecte dels alumnes de l’IES Barres i Ones dins el programa educatiu “Migracions”
Associació A Bao A Qu. Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona. Bloc del projecte
Associació A Bao A Qu. Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona. Projecte
Pere Faura. Coreògraf del projecte "Equipatges"
Maria Chatzy. Directora del documental del projecte "Equipatges"
Gedi Cooperativa. Productora del projecte "Equipatges"
Malgat la consciencia del terrible món que
ens envolta, fins i tot malgrat la nostra
complicitat silenciosa davant les desgràcies, per
a Erri de Lucca, que encara confia en la condició
sagrada de les paraules, queda la poesia, capaç
de transformar totes les tragèdies de la
humanitat en cant.
#Mhic #MakingOfSoloAndata #Nomesdanada
CRÈDITS
MAKING OF NOMÉS D’ANADA. Una exposició en temps de pandèmia.
A cura de LALI BOSCH a partir de l’obra de l’artista PIERO SACCHETTO.
Un projecte de:
Museu de la Vida Rural-Fundació Carulla de l’Espluga de Francolí
Museu de la història de la immigració de Catalunya de Sant Adrià del Besós
Coordinació del projecte educatiu:
Elena Ananiadou – MhiC
Jordi Vilalta – MhiC
Lilianna Marín de Mas – Edició i comunicació
Maria Chatzi – Documentalista
Pere Faura – Actor i coreògraf
Jumón Erra – Actor i director
Equip de professors de 3er de l’ESO – IES Barres i Ones
Paco de Haro - GEDI Coop. De iniciativa Social
Núria Aidelman, Laia Colell, Mònica Rosselló, Agnès Sebastià – A Bao A Qu
Guillem Roma & Alessio Arena - Músics
Amb la col·laboració de:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei de Museus
Diputació de Barcelona. Oficin de Patrimoni Cultural
IES Barres i Ones
GEDI Coop. De iniciativa Social
SPE Kirikú – Cooperativa EDUVIC
Associació A Bao A Qu – Fotografía i Cinema en curs
Direcció del projecte:
Imma Boj – Directora del MhiC
