La Memòria dels Altres, Casa Amèrica
MhiC Recomana
Jornades virtuals sobre Memòria Històrica i Cultura de Pau
16- 20 Novembre 2020
Informació publicada a la web de Casa Amèrica Catalunya.
"Casa Amèrica Catalunya organitza La Memòria dels Altres, trobada internacional que, per primer cop a Europa, reuneix experts i responsables de diferents centres museístics iberoamericans que treballen temes de memòria, cultura de pau, reparació i justícia.
Les sessions es duran a terme de manera virtual del 17 al 20 de novembre. Al marge de les taules de debat, les jornades comptaran amb altres activitats que abordaran aquests continguts des del cinema, el teatre i la literatura.
“Els drets a la memòria, la veritat i la justícia s’han de defensar com el que són: valors inalienable per a tota societat verdaderament democràtica”, Gustavo Meoño*
Per què són necessaris els museus de la Memòria? Què es conserva i què es margina? Quina relació hi ha entre Veritat i Memòria? Com conviuen la creativitat i la imaginació amb els relats de Memòria(es) i Veritat? Com traslladar a les noves generacions que la Memòria històrica no és només cosa del passat? Respondran aquestes i altres qüestions més d'una vintena d'experts diversos i responsables de diferents centres museístics iberoamericans entre els quals figuraren Carlos Henríquez, director del Museu de la Paraula i de la Imatge d’El Salvador i fundador de Radio Venceremos; *Gustavo Meoño, coordinador de l'Àrea de Memòria i Drets Humans de la Fundació per a la Democràcia de Rosario, Argentina, i coordinador de l'Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala entre el 2005 i el 2018; Verónica Torras, directora executiva de Memòria Oberta (Argentina), organització que coordina la Xarxa de Llocs de Memòria Llatinoamericans i Caribenys - RESLAC; María Luisa Ortiz, cap de Col·leccions i Recerca del Museu de la Memòria i dels Drets Humans de Santiago de Xile; i Emilio Silva Barrera, fundador de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (Espanya), per esmentar-ne alguns.
Per arrencar la setmana, La Memòria dels Altres comptarà amb Yuyachkani, grup cultural considerat com uns dels màxims exponents del teatre peruà i llatinoamericà, reconegut per la seva contribució al desenvolupament i enfortiment de la memòria ciutadana. El dilluns 16 de novembre podrem gaudir en línia de la presentació d'una de les seves obres principals, Adiós, Ayacucho, després de la qual s'obrirà un col·loqui entre membres de la companyia i Francesc Casadesús, director del Festival Grec, per compartir els detalls d'aquesta obra i de la trajectòria de Yuyachkani.
La Memòria dels Altres neix amb l'objectiu d'aportar reflexions que, per exemple, aprofundeixin en estratègies de pau i convivència, incentivin fórmules per atraure l'interès de les joves generacions, i permetin compartir experiències i punts de vista. Les jornades també aposten per la necessària mirada democràtica que, en temps d'incertesa i pèrdua de drets fonamentals en algunes parts de món, convé difondre per contribuir a l'enfortiment de principis inqüestionables.
Les jornades La Memòria dels Altres s'organitzen amb el suport de la Diputació de Barcelona. Aquest projecte s'emmarca en la programació habitual de Casa Amèrica Catalunya, bolcada en la cultura llatinoamericana i caribenya sempre amb un visió enfocada en la defensa dels drets humans i l'impuls d'una ciutadania crítica. Al llarg dels últims quinze anys la institució ha treballat en diferents formats culturals el tema de la memòria a Amèrica Llatina i el Carib, destacant exposicions amb itineràncies internacionals com Ausencias, de el fotògraf argentí Gustavo Germano. Amb aquestes jornades Casa Amèrica Catalunya pretén ara posar el focus en l'espai del museu com a lloc de reflexió i convivència per a la millora de el futur de la societat.
Programa,llista completa de participants i enllaços per seguir les sessions a www.lamemoriadelsaltres.com."
Foto de portada: Jorge Panchoaga, de l'exposició Dolça i salada.
Comunicació mesures covid
Informació actualitzada: maig 2021
Benvolguts usuaris,
Ateses les noves mesures adoptades pel Govern en relació a la crisi sanitària RESOLUCIÓ SLT/2700/2020, de 29 d'octubre, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya. S'ha establert al punt 9.2 de la Resolució:
"Els arxius, museus, sales d'exposicions, galeries d'art i centres de creació i arts visuals romanen oberts i limiten l'aforament al 33% de l'autoritzat. En cap cas, en aquests espais es poden organitzar altres activitats culturals amb assistència de públic."
Us comuniquem que:
- El MhiC seguirà donant suport i continuïtat a les activitats ja programades al món educatiu: continues els projectes ja iniciats amb escoles, centres d’educació per adults i centres de tutela de menors, com ho hem estat fent fins ara.
- L’aforament tal i com ja s’ha establert serà de grups bombolla màxim 12 persones.
- Es mantindrà l’horari habitual de dilluns a dissabtes.
Recomanem als nostres usuaris:
- Seguiu les normes de forma estricta.
- Cuideu-vos i protegiu-vos.
- Podeu continuar amb nosaltres a traves del web, les xarxes i també del canal YouTube Mhic.
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Documental Cartas Mojadas (2020), de Paula Palacios
MhiC Recomana
Cartas Mojadas, dirigit per Paula Palacios i produït per Isabel Coixet i Morada Films, s'ha estrenat aquest divendres 9/10. El documental segueix Open Arms en una de les seves missions i il·lustra la travessia migratòria del mar Mediterrani cap a Europa i la realitat de l'arribada.
Sinopsi: Milers de persones han creuat el Mediterrani aquests anys tractant d'aconseguir Europa. 'Cartas mojadas' compte, a través d'una veu misteriosa des del fons del mar, l'epopeia més tràgica de la nostra història contemporània. Seguint cartes escrites, de mares a fills, la veu acompanya al vaixell de l'ONG Open Arms, en la seva missió més dramàtica, lluitant per a salvar a 550 persones del naufragi. Oblidant-nos de què es tracta dúna història real, la situació empitjora quan la pel·lícula ens porta a bord dún vaixell de guardacostes libi i ens trasllada a un dels llocs més perillosos del món a Líbia, on es maltracta i esclavitza a éssers humans.
Premi del Públic al Festival de Màlaga 2020.
Pàgina wed de Open Arms.
https://vimeo.com/392949016
L'Amnistia Internacional sobre la condemna d'Alba Daurada
Comunicat de l'Amnistia Internacional 07/10/2020
Grècia: la condemna a membres d'Alba Daurada envia un clar missatge contra la política de demonització a Europa
Un tribunal d'Atenes ha condemnat avui set dirigents del partit d'extrema dreta Alba Daurada per ser responsables de dirigir una organització criminal, i ha condemnat 11 exmembres del Parlament pel mateix partit per participar en una organització criminal.
El director d'Amnistia Internacional per a Europa, Nils Muižnieks, ha declarat:
"Aquesta condemna envia un clar missatge als grups polítics amb agendes agressives contra les persones migrants i els drets humans a Grècia i a tot Europa que l'activitat criminal violenta i racista -ja sigui perpetrada per individus al carrer o per membres del parlament- no quedarà impune".
"Les activitats Alba Daurada van posar de manifest una esquerda que existeix no només dins de la societat grega, sinó a tot Europa i més enllà. La sentència històrica d'avui és un reconeixement de l'amenaça sistèmica que representa per a les nostres societats un grup violent i racista, i un compromís que no s'ha de permetre que aquesta amenaça continuï".
"Aquesta condemna és el primer pas per fer justícia a les víctimes dels crims d'odi i els atacs discriminatoris i ha de servir com un dur recordatori dels perills de demonitzar i convertir en bocs expiatoris poblacions senceres. Esperem que aquest judici marqui un punt d'inflexió per dissuadir la violència racista i els crims d'odi en el futur".
Informació addicional
Set anys després de l'assassinat del cantant antifeixista Pavlos Fyssas a Keratsini, i cinc anys i mig després del començament del judici d'Alba Daurada, un tribunal de tres membres a Atenes ha emès un veredicte històric.
La sentència declara als set membres del consell polític d'Alba Daurada, incloent al seu líder Nikos Michaloliakos, culpables de dirigir una organització criminal. El tribunal també troba culpable de participar en una organització criminal 11 exdiputats d'Alba Daurada.
El tribunal també ha declareat al membre d'Alba Daurada Giorgos Roupakias culpable de l'assassinat del cantant antifeixista Pavlos Fyssas i altres nou acusats per ser còmplices d'assassinat. El tribunal també ha declarat tres acusats culpables de l'intent d'assassinat del pescador egipci Abouzid Embarak i a quatre acusats culpables de lesions greus contra tres membres del sindicat PAME.
Els observadors d'Amnistia Internacional han estat presents avui en el judici i han estat testimonis de l'ús indiscriminat de gas lacrimògenper part de la policia antiavalots contra milers de manifestants pacífics reunits enfront del Tribunal d'Apel·lacions d'Atenes.
Enllaç: http://www.amnistiacatalunya.org/en-que-treballem/noticies-dactualitat/noticies-dactualitat/articulo/grecia-la-condemna-a-membres-dalba-daurada-envia-un-clar-missatge-contra-la-politica-de-demonizacion-a-tot-europa
Wanjiku o el somni de l’educació
Article d'Eulàlia Bosch
Setembre 2020
En un moment del seu discurs d’acceptació del Premi Internacional
Catalunya, Ngugi wa Thiongo va dir: “La meva mare, el nom de la
qual era Wanjiku, mai no va anar a escola. No sabia llegir ni escriure,
però va ser ella qui em va enviar a mi a escola. Va ser la mare
Wanjiku qui em va inculcar el somni de l’educació”.
M’agradaria seguir transcrivint aquest discurs que l’escriptor kenyà va
pronunciar en kikuiu, la seva llengua materna—que la organització
del premi ens oferia subtitulada al català—, perquè cadascuna de les
seves observacions mereixen una lenta reflexió posterior.
M’agradaria, per exemple, comentar el que em va suggerir sentir-li
dir que ”el monolingüisme és el monòxid de carboni de les cultures,
mentre que el multilingüisme és l’oxigen per a elles”.
M’agradaria també seguir la seva idea del lligam directe de la mare
amb la llengua materna quan deia: “Mare Wanjiku, on sigui que
descansa la teva ànima, et prego que em perdonis per tots els anys
que vaig abandonar la llengua que em vas donar al néixer, la llengua
en la qual em cantaves cançons de bressol i m’explicaves històries
que m’omplien el cor d’emoció. He tornat a casa: he abraçat la meva
llengua materna...”
I m’agradaria especialment aturar-me en aquest punt, quan la seva
veu d’home vell va esdevenir poema musicat i se li escapava el
cantar: “El fill pròdig ha tornat / he vagat molt/ ara me’n penedeixo /
deixo enrere tota la rebel·lia / torno a casa de seguida / deixa’m
tornar a tu/ deixa’m parar de vagar/ et suplico que m’acullis / sí,
mare Wanjiku, he tornat a tu i accepto aquest meravellós premi en
nom teu.”
M’agradaria fins i tot seguir el seu elogi dels traductors i traductores
que creen els ponts entre les cultures i fan grans les nostres
tradicions culturals, sense que importi quin sigui el nombre de
parlants d’una llengua concreta.
Però, si m’he assegut a escriure aquest article ha estat per l’impacte
que em va causar sentir les paraules amb les quals va descriure
l’actitud amorosa de la seva mare: “ella em va inculcar el somni de
l’educació”.
“Inculcar un somni” em va portar alhora a la pagesa que planta una
llavor i a la mirada atenta de qualsevol que es perdi en la
contemplació del cel en una d’aquestes nits d’estiu plena d’estrelles
per tot arreu.
“El somni de l’educació” va ser ja el tro que segueix al llamp.
L’educació, aquest concepte en boca de tothom ara mateix però de
significació tan indefinida, trobava per fi un espai propi. L’educació és
un somni. És un desig. És l’aspiració d’una mare embarassada que
contribueix, conscient i pacient, a l’arribada del futur. La mare que
medita sobre tot allò que ella no ha tingut, però pel que sent una
gran curiositat.
L’escriptor volca en un sol verb, inculcar, aquesta quantitat ingent
d’accions quotidianes que defineixen el fer de la seva mare mentre ell
és un nen que creix al seu costat. Inculcar és una forma de
transmissió adequada al desig de perpetuar allò que més es valora.
Inculcar un somni. Sembla que no es pugui anar més enllà. Però es
pot: inculcar el somni de l’educació és ja l’obertura d’un univers
infinit ple de tots els colors i de totes les textures. És l’entrada
mateixa a la humanitat dels humans.
Aquests dies, el món sencer debat la tornada a l’escola de nenes i
nens, de joves que porten mesos dispersos entre soledat i pantalles,
d’estudiants d’universitat que s’entrenen a canviar d’hàbits
d’aprenentatge. A tot arreu es parla de la necessitat de tornar a les
aules. Molts aspectes pràctics d’aquesta reobertura omplen els debats,
sens dubte necessaris, de les darreres setmanes.
Però potser per fer-ho cal també recordar, amb la mateixa intensitat,
de què parlem quan parlem d’educació. Ara mateix, obrir les escoles,
per alguns, vol dir simplement permetre als adults desenvolupar la
seva vida laboral sense entrebancs; altres esperen que els programes
curriculars es reprenguin el més aviat millor per assegurar que es
puguin superar tot tipus de proves; encara d’altres esperen veure
com els canvis produïts en la vida social des de la primavera passada
influiran en l’escolarització i les seves coordenades més tradicionals...
És en aquest moment tan confús en el qual l’educació està en boca
de tothom que un poeta kenyà, parlant de la seva mare sense estudis,
dona forma a l’expressió: “inculcar el somni de l’educació”.
Podria aquesta petita frase il·luminar alguns dels camins de connexió
entre les aules presencials que estan a punt d’obrir les portes i el
cúmul d’arxius patrimonials que el confinament ens ha fet descobrir?
Lliçons de científics il·lustres, concerts, representacions de teatre,
pel·lícules, visites guiades a centres museístics, debats i lectures de
tota mena... Tot allò que les institucions culturals ens han deixat
veure i que nosaltres hem rebut a les nostres pantalles com a formes
d’educació permanent, no tenen a veure amb l’educació com a
somni?
Si penséssim l’educació com un somni que cal inculcar no ens
adonaríem amb major facilitat que l’educació és un àmbit de contorn
canviant que cal anar adequant a les noves condicions de vida i que,
per fer-ho, ens cal tornar una i altra vegada a revisar la història
humana que ens ha precedit?
Fins i tot per aquelles persones que trobin excessivament poètica
aquesta idea de l’educació com a somni, podran descartar-la sense
veure’s obligats a plantejar-se per què és tan important tornar a obrir
els centres educatius el més aviat millor?
Vull agrair de tot cor a Ngugi wa Thiongo el seu discurs i, sobre tot, a
la seva mare Wanjiku que va saber fer allò que tantes de nosaltres
voldríem saber fer i no sempre ens en sortim.
Mural "Anacronismes" a la Biblioteca de Sant Adrià de Besòs
Projecte de creació mural a la Biblioteca de Sant Adrià de Besòs ret homenatge a la història del municipi i a la seva gent.
“Anacronisme" del grec ἀνά i χρόνος: Error consistent en confondre époques o situar alguna cosa fora de la seva época.
Carrers que ara es comuniquen entre si i amb altres llocs. Un "Passador" amb una nena a sobre mentre ella juga amb una papallona, la seva mare que mira cap a la ciutat i cap al futur, simbolitzat per un obrer que el construeix. Tots al davant del Polidor, l'antiga fàbrica de vinils que ara propaga coneixement i cultura.
Els llibres, que de manera surreal volen com ocells, ens recorden que l'educació és l'element sempre present sense el qual no podríem ser el que som avui dia. Aquesta obra pretén fer estèticament més agradable un dels principals espais culturals de la ciutat, alhora que recordar a futures generacions l’ambient viscut a Sant Adrià i la seva història.
Reb, artista muralista, és l’autor d’aquest projecte de creació mural que neix d’un procés participatiu iniciat al mes de març de 2019. Allí es van recollir idees, suggeriments, fotografies antigues i documentació aportada per L'Agrupació Fotogràfica, Arxiu Històric, la Biblioteca i l'Ajuntament de Sant Adrià.
Un projecte realitzat per l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, l'Associació El Generador Art i Creació Cultural i l'artista internacional Reb.
Més informació de l’artista
Reb és artista muralista que viu entre Barcelona i Grècia. La seva visió estètica i tècnica és una barreja d'estils, amb influències dels mestres de la pintura clàssica, la il·lustració i el còmic. De mentalitat grafiter, té la imaginació d'un dissenyador gràfic i la percepció d'un tatuador. Ha deixat les seves obres en edificis de ciutats com Tessalònica, Atenes, Londres, Berlín, París, Zagreb, Dresden, Wiesbaden, Stockholm, Munic i Barcelona.
REB , Vassilis Rebelos: Facebook, Instagram, Web, Digerible
https://www.youtube.com/watch?v=uZKUj8qCGHY&feature=youtu.be
La Nit de les Religions 2020, Audir
MhiC Recomana
La Nit de les Religions a Barcelona
12 i 13 de setembre 2020
Diversitat religiosa
Arriba la cinquena edició de la Nit de les Religions, organitzada per l’Associació UNESCO per al diàleg Interreligiós - AUDIR. Té com a objectiu principal promoure espais de trobada entre la ciutadania i les comunitats i entitats religioses de Barcelona, amb la voluntat de crear una ocasió per al diàleg i per al coneixement de la diversitat religiosa i cultural.
Gaudiu de dos dies de portes obertes i d’activitats a centres de diferents comunitats religioses de la ciutat de Barcelona.
"Totes les activitats tenen un aforament limitat. Durant l’assistència a les activitats és necessari seguir les instruccions i les mesures sanitàries indicades pels organitzadors. És obligatori l’ús de mascareta.
El 12 i 13 de setembre de 2020 se celebra la cinquena edició de La Nit de les Religions, una jornada d’activitats en la qual diverses tradicions religioses i conviccions de Barcelona obren les portes dels seus centres i conviden a participar tota la ciutadania.
Durant tota la jornada del dissabte 12 i el matí del diumenge 13, es duran a terme les activitats organitzades per les comunitats i entitats participants, entre les quals estan previstes visites guiades, tallers, actuacions musicals i teatrals, conferències i degustacions de menjar típic, entre altres iniciatives.
Aquesta jornada és una iniciativa de l’AUDIR i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”."
Programa actualitzat el 4/09/2020. Estigueu pendents de les noves actualitzacions del programa durant els pròxims dies.
Per a més informació visiteu la web d'AUDIR i l'entrada del esdeveniment.
https://audir.org/lanitdelesreligions/
Tatiana Donoso, Historias de Sudversa
MhiC Recomana
Las mujeres siguien viviendo en mí
Una isla salvaje
Sudversa, és la plataforma de continguts del col·lectiu d'escriptura creativa, En Palabras [relatos migrantes]: narrativas de América Latina en Barcelona. Tal com es descriu en la platforma, "reúne a personas venidas de distintos países de América Latina para construir un nuevo relato sobre el éxodo latinoamericano en Europa y dejar constancia de ello."
En la secció de HISTORIAS, està publicat el poema de Tatiana Donoso que parla del llinatge de dones de la seva vida, des de Chile i Bucharest, fins a Barcelona i la Trinitat Vella.
Llegeix Una isla Salvahe, en Sudversa.
Una isla salvaje
Vengo de un linaje de mujeres fuertes
llenas de hijos vivos
con memoria para los hijos muertos
mujeres huérfanas
expulsadas embarazadas
abortadas solas
casadas viudas
madres abuelas
lavando a mano
cocinando a mano
cosiendo a mano
tejiendo a mano
cuidando a mano
Las muertas siguen viviendo en mí.
Tengo sus raíces y
las bordo cada noche
con lanas de colores.
Voy trenzando las historias
que mi madre me entrega
con cada semilla
comino
cilantro
ají
pimienta
limón
membrillo
manzana
durazno
y enhebro
cada semilla a un nombre
puntada a puntada
Berta
Celia
Sully
Rosa
Paty
Luisa
Pequi
Milly
Rosita
Bordar estas semillas
es bordar mis raíces
es reconocer mi piel
en la tierra negra de la cordillera.
En el mapa de cartón de El botón de nácar
vi mis surcos
mis valles
desperté a mi territorio
recordé que soy chilena.
Tatiana Soledad
ese es mi nombre
lo fui desflorando
hasta dejarlo en Tati.
La Soledad
se me quedó adentro.
Salí de chile en el 74
primero a Bucarest
luego a Barcelona
siempre en mi barrio
la Trini Vieja,
una isla salvaje
poblada de yonkis
mecida por olas de cemento
y palmeras de autovía.
Crecí sola
exiliada
refugiada en muñecas,
libros, ventanas
silencio
en mis abuelas (cuando venían).
Ahora
con la poesía
estoy a prendiendo
a refugiarme en mí.
Tatiana Donoso
Torroella de Montgrí, La 40ena d’un Festival
MhiC Recomana
Estrena televisa del documental "Torroella de Montgrí: La 40ena d'un Festival."
Dirigit per Pau Subirós
El Festival de Torroella de Montgrí celebra el seu 40è aniversari estrenant l'edició 2020/2021, aquest mateix dijous 23 de juliol.
El dia de l'estrena coincideix amb el dia de l'any 1981, en què es va celebrar el primer concert del Festival, i se celebra amb la projecció televisiva del documental que va dirigir Pau Subirós, "Torroella de Montgrí: La 40ena d'un Festival".
El documental es va rodar durant el temps de confinament i narra, a través dels seus protagonistes i organitzadors, la trajectòria del Festival al llarg dels últims quaranta anys.
Canals d'emissió del documental:
Dijous 23 de juliol, 2020
La 2, a les 18.35 h
Canal 33, a les 22.10 h
Diumenge 26 de juliol, 2020
TV3, a les 12.20h
Per a més informació sobre l'edició 20/21, visiteu la pàgina web del Festival de Torroella.
Laboratori virtual de creació, Catalejo
MhiC Recomana
Catalejo, En familia desde lejos
Entrevista de Gabriel Macció i Cristina Robledillo a la Brecha
Dos dels creadors del projecte, Cristina Robledillo i Gabriel Macció Pastorini, parlen sobre Catalejo a la Brecha, d'Uruguai.
El laboratori virtual invita a famílies migrants residents a Espanya i Uruguai a escenificar i filmar les seves vivències al voltant de dos tòpics: la migració i la pandèmia.
Els participants reben estímuls teatrals i audiovisuals, i l'acompanyament de' equip del projecte perquè produeixin peces escèniques gravades en vídeo i documentant el procés de creació.
El material es destina a formar part d'una futura exposició, que es presentarà al Centro Cultural de España de Montevideo i al Museu d'història de la immigració de Catalunya.
Entrevista a Fabio Guerra Correo, 10 de juliol, 2020, Brecha
